Catalunya ja no beu aigua regenerada i en restringeix l’ús a l’agricultura

Avui dia, en situació de normalitat i amb els embassaments al 80% de la seva capacitat total, es continua dessalinitzant una quantitat destacada d’aigua: les plantes treballen el 70%, quan abans de la sequera el normal era que produïssin aigua al 10% o al 15% del seu rendiment màxim. No obstant, s’ha aturat la regeneració d’aigua procedent de les clavegueres per transformar-la en recurs prepotable, barrejar-la amb l’aigua del riu i després potabilitzar-la.

¿Però per quin motiu aquest complex procés que s’estrenava a Europa i que servia per donar una segona vida a l’aigua residual, més enllà de la depuració, s’ha paralitzat? Fonts de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) detallen que l’actual normativa ho impedeix. L’estació regeneradora del Prat de Llobregat, operada per la companyia Aigües de Barcelona, va començar a aplicar un tractament terciari a l’aigua residual poc després que es decretés l’escenari d’alerta del Pla Especial de Sequera, a finals del 2022.

Procés més barat

L’aigua sanejada que s’obtenia, de més qualitat que la depurada, es bombava riu amunt, s’abocava al riu i es recuperava per potabilitzar-la i fer-la arribar a les aixetes. El procés, més barat i amb menys cost energètic que la dessalinització, va ser un èxit. Tant que en els pitjors moments de la crisi hídrica, un 25% de l’aigua que es consumia a la ciutat de Barcelona va passar a ser aigua regenerada. Tant la Generalitat com Aigües de Barcelona van llançar campanyes de comunicació per transmetre tranquil·litat a la població sobre la qualitat d’aquesta aigua, que no es podia diferenciar de l’aigua potabilitzada que procedia dels embassaments i de les dessalinitzadores.

No obstant, aquest mètode nou, pel qual s’han interessat mandataris d’altres països de la Unió Europea i fins i tot de Califòrnia, no es pot reprendre si no s’aprova un decret llei que ho permeti. Fonts coneixedores de la situació consultades per aquest diari no descarten que s’estudiï la fórmula per mirar de facilitar-ho. Però ara mateix, això no està a prop de passar. ¿I quin ús es dona llavors a l’aigua regenerada?

Reg i neteja de carrers

Una part la utilitzen els agricultors del Baix Llobregat. Una altra porció es destina a netejar carrers i regar parcs i jardins. I finalment, una quantitat considerable s’envia al riu perquè faci una funció ecològica. En concret, l’aigua regenerada permet que el tram final del riu Llobregat existeixi. Després de passar per davant de la fàbrica d’aigua de Sant Feliu de Llobregat, que agafa l’aigua del riu que procedeix de l’embassament de la Baells, el cabal del riu es veu reduït a la mínima expressió. L’aigua regenerada, des de fa mesos, permet que el riu pugui continuar fluint fins a arribar a la desembocadura.

En aquest punt, es pot dir que, en certa manera, l’aigua regenerada, tot i que de manera molt més indirecta, sí que es continua consumint. Diverses depuradores del Llobregat (aviat també ho faran les del Besòs) inclouen un procés de sanejament extra, és a dir, regeneren l’aigua, sense arribar a produir l’aigua prepotable del Prat.

Però com que estan en el tram mitjà del curs del riu, l’aigua arriba a les potabilitzadores més barrejada i filtrada. En altres llocs, l’aigua regenerada s’utilitza per recarregar aqüífers, dels quals després s’extreu el recurs per potabilitzar-lo. Però cap d’aquests procediments es considera equivalent al que es va aconseguir en l’últim curs baix del Llobregat.

La intenció del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica és redoblar la regeneració d’aigua a tot Catalunya, tot i que no estigui permès l’ús prepotable, de moment, en època d’abundància. El pla forma part de les obres en marxa per disposar de més aigua a totes les conques internes catalanes.

Consum directe

Notícies relacionades

Emili Navarro: "La protecció de l’escola especial és fictícia perquè la vida no és especial"

Un de cada 20 casos de càncer de pulmó apareix abans dels 50

En paral·lel, mentre la regeneració s’incrementa i es proposa estendre-la cada vegada a més depuradores perquè realitzin aquest sanejament extra, Catalunya va encara més lluny en la seva aposta per aquest reciclatge de l’aigua residual. No només es comença parlar de modificar la llei i recuperar l’ús de l’aigua regenerada prepotable sense necessitat d’escassetat, una cosa que serviria per no haver de dessalinitzar tant i extreure menys aigua dels embassaments, sinó que també s’ha començat a discutir com desbloquejar un repte encara més ambiciós: produir aigua residual regenerada que es pugui portar directament a la potabilitzadora sense passar prèviament pel riu.

Aquest avenç, que ja funciona en llocs com Califòrnia, Singapur i Austràlia, continua sense estar regulat a la Unió Europea, cosa que impedeix que s’implanti a gran escala. Per aquesta raó, Catalunya va iniciar un projecte pilot que permeti generar evidències científiques suficients per obrir el debat normatiu a Brussel·les.