'El amanecer del planeta de los simios', un món primitiu i violent

Prolongació directa i sense gaires digressions d'El origen del planeta de los simios, la pel·lícula firmada per l'estilista Matt Reeves (Monstruoso i la versió americana de Déjame entrar) arrenca amb el tradicional món devastat, allò a què s'arribava només al final de la primera pel·lícula de la sèrie, El planeta dels simis, la versió de  1968, per presentar-nos una història de supervivència.

L'acció passa a San Francisco, un dels últims reductes de la humanitat, una ciutat sense llum, sepultada entre molsa i òxid, la característica arquitectura de la ciència-ficció distòpica, i al bosc pròxim on s'han instal·lat els simis intel·ligents. Dos mons igual de primitius després de l'apocalipsi. Dos mons irreconciliables que alguns personatges de tots dos bàndols intenten conciliar.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

L'estructura del relat i el seu desenvolupament són molt simples, però això no és un defecte sinó una virtut. Reeves realitza pel·lícules fantàstiques de grans desplegaments intentant sempre que l'envergadura de la producció no limiti els interessos i encerts de les històries que fa anar. Reflecteix molt bé l'instint primari de la supervivència tant dels uns com dels altres, no carrega les tintes en els elements més melodramàtics i a través d'imatges molt estudiades (els ximpanzés desplaçant-se a través de les gruixudes branques dels arbres filmats en contrapicat, la presència dantesca de la presa abandonada) ens trasllada a un món on les coses bàsiques s'han convertit en primordials.

La sèrie continua oberta, així que probablement tindrem més films amb simis parlants, simis agressius, humans racistes i humans terroritzats davant de la fi de la civilització. De moment promet més que les derivacions inútils que es van fer després del  film inaugural de la saga.