Portillo baixa Maria a la terra

Blanca Portillo -immens Segismundo en la seva última visita a Barcelona- torna a la ciutat reencarnada en una Verge Maria terrenal i pagana. Sense àngels que la custodiïn i li anunciïn la bona nova. És simplement Maria. Una muller i mare que crida el seu dolor i empipament per la pèrdua del seu fill. Així la va concebre Colm Tóibín i així la recull el cineasta Agustí Villaronga en el seu debut en la direcció teatral. «M'agrada molt el teatre, m'ho van proposar i em va semblar fàcil: el text és molt bo, porta a la reflexió i l'interpreta una grandíssima actriu», valora el premiat realitzador de Pa negre. Coproduïda pel Grec i el Centro Dramático Nacional, El testamento de María tornarà el març vinent al Lliure després d'esgotar l'aforament de la idònia Capella del Macba, amb escenografia de Frederic Amat.

Notícies relacionades

Colm Tóibín «El teatre és com tirar baf en un vidre»

L'herència del sitar

El monòleg fabula sobre els últims anys de vida de Maria, exiliada a Efes (Turquia). Els amics del seu fill Jesús volen que ratifiqui els Evangelis però ella s'hi mostra en desacord. «L'interessant és que l'autor explora el dolor d'una dona per la mort del seu fill per uns ideals que no comparteix, el mateix que pot passar amb la mare d'un fill mort a l'Iraq o d'un kamikaze», argumenta Villaronga. Parla de totes les mares, afegeix Portillo; d'un ésser humà amb contradiccions i dubtes que veu com el seu fill se'n va un dia de casa, torna tres anys després canviat i el maten.  «No és seguidora del seu fill, no l'entén i ha deixat d'anar a la sinagoga. L'escandalitza que diguin que és fill de Déu, perquè és fill del seu marit», afegeix.

De l'escàndol que va suscitar l'obra a Broadway, l'actriu entén que «quan intervé el factor religiós, i topa amb una tradició de 2.000 anys, la gent que creu en alguna cosa és difícil que cregui en una altra de diferent. Se'ls fa estrany veure Maria plorant el marit». Però si obren la ment i el cor, no haurien de sentir-se ofesos. «És lícit que estigui enfadada amb els Apòstols perquè el seu fill mor a la creu. Si va existir, era un ésser humà».