Colm Tóibín «El teatre és com tirar baf en un vidre»

Hi ha un enorme contrast entre el rude aspecte de Colm Tóibín (Enniscorthy, Irlanda, 1955) i les seves amables paraules. L'autor de les extraordinàries The Master i Brooklyn, un dels grans autors d'una literatura, la irlandesa, que en va sobrada, veurà com el seu text El testamento de María, que en format de novel·la es va publicar fa uns quants mesos, arriba al Grec. Avui (fins diumenge que ve, a la capella del Macba) la verge laica que es va imaginar l'autor es farà carn i llàgrimes per obra i gràcia de l'actriu Blanca Portillo, dirigida per Agustí Villaronga.

El testamento de María havia sigut abans una obra de teatre. ¿Per què el va transformar després en novel·la?

 

-Es va presentar al Festival de Dublín i van ser tan sols 14 actuacions. Em va saber greu que allò s'acabés. El teatre és com tirar baf en un vidre, després no en queda res. Però és important saber que l'impuls inicial va ser una veu.

-¿D'on procedia? 

-De les tragèdies gregues, Medea, Electra o Antígona, i també de les parts de contralt de les cantates de Bach, en les profundes veus de Kathleen Ferrier o Janet Baker, El que vaig fer va ser empeltar determinats tons d'aquestes dones per crear una força especial.

-¿El catolicisme de la seva infantesa ha pesat a l'hora d'escriure aquesta obra? 

-El catolicisme irlandès és molt semblant al que es practica al sud d'Espanya. Allà la Verge és més important que Jesús. I hi ha un bon motiu perquè així sigui. Ella era humana, va plorar la mort del seu fill, va entendre el dolor i això forma part de la mateixa vida.

-No només contempla Maria amb una mirada laica sinó que a més l'ha imaginat pagana. Això va molestar als Estats Units.

-La nit de l'estrena hi va haver manifestacions a Broadway però ningú se'n va anar a mitja funció. Jo només intentava explorar i volia fer-ho sense acritud, perquè no estic enfadat amb la religió dels meus pares.

-En la seva obra hi ha un abisme entre els homes que escriuen la Història i les dones que la viuen i la pateixen.

-Crec que això condiciona dos llenguatges diferents. Si tens una experiència traumàtica i consultes un advocat, aquest intentarà trobar un llenguatge asèptic per ordenar la teva experiència, però tu ho faràs amb una altra llengua potser més caòtica però més viva. Aquest és el llenguatge del novel·lista, una barreja de coses informes.

-Maria, la dona que pensa d'una manera i actua d'una altra, no és gaire diferent d'altres personatges reprimits de les seves novel·les. 

-Els escriptors tenim un únic tema. En pots intentar trobar un de nou, però l'antic no acaba de desaparèixer del tot.

-Però vostè no té res de reprimit. Ha declarat públicament la seva homosexualitat. No se n'amaga.

 

-No sempre ha sigut així. Quan tenia 16 o 17 anys les coses no eren tan fàcils. Et fas adult i et comportes com si estiguessis bé però segur que un psiquiatre descobriria alguna cosa.

-En aquell procés de trobar-se a si mateix, Barcelona va adquirir una importància crucial. 

-Vaig viure aquí uns anys, un cop acabada la universitat. Si véns del nord el Mediterrani és pur plaer, gent disfrutant del color, la gastronomia i el sexe. Però aquí a penes vaig poder escriure perquè per fer-ho es necessita l'hivern.

-¿D'aquí ve que la freda Irlanda tingui tants escriptors i tan bons?

 

-Això i també que el paper és barat.

-¿Segueix estiuejant al Pallars? 

-Sí, aquell lloc és com el meu hivern irlandès. Al poble no hi ha cafeteria i a més la gent no sopa fins a les deu.

-El seu avi va participar en la rebel·lió del 1916 i a la seva família hi ha una tradició nacionalista molt potent. ¿Què opina del procés sobiranista català, vostè que té tants amics aquí?

Notícies relacionades

L'herència del sitar

Portillo baixa Maria a la terra

 

-La idea d'independitzar-se com una manera de tancar-se  ja no té cap sentit. Jo veig Catalunya dins de la Unió Europea. És veritat que hi ha nacionalismes foscos com el croat, però el de Catalunya és molt obert. Crec que encara funciona allò que va dir Jordi Pujol que català és qui viu i treballa aquí, així és possible convertir-te en català. A més a  més, crec que la independència a la llarga acostaria més Catalunya i Espanya. Tots dos s'adonarien que tenen més coses en comú del que es pensen.