Una oferta cultural en expansió

«Sóc una friqui que va al seu aire»

«Sóc una friqui  que va al seu aire»_MEDIA_1

«Sóc una friqui que va al seu aire»_MEDIA_1 / EL PERIÓDICO

1
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Mayte Martin honra la memòria del flamenc amb el seu habitual sentit de l'honestedat i llibertat. Aquesta nit recupera l'espectacle Por los muertos del cante al Teatre Grec.

-«El flamenc és el meu origen, no el meu jou». És el primer que es llegeix tot just quan obres la seva web oficial. ¿Per què és important aquest aclariment?

-Perquè és el leitmotiv de la meva carrera. El que em defineix. La meva postura en la música. Funciono exclusivament pels impulsos del meu cor, pel meu desig de compartir. Sigui quin sigui l'estil que en aquell moment em commogui.

-Això explica el repertori de l'espectacle.

-Sí. Només hi ha el que m'ha commogut. És un homenatge als personatges, cantaores o no, que han despertat la meva sensibilitat. D'aquí ve que hi hagi des d'una sevillana fins a una milonga o Los Campanilleros de La Niña de la Puebla.

-Ja que ho diu: escoltar aquesta nadala en ple estiu....

-Segur que ens transportem tots on ens hagi de transportar [rialles].

-Han passat 20 anys del seu primer disc, Muy frágil. ¿Ara és més forta?

-Sí. Més forta. I més fràgil. Van units. Com més fort ets, més et pots permetre ser fràgil.

-¿Encara sent que Mayte Martin Navega sola després que Peter Gabriel escollís aquesta cançó seva en el seu recopilatori de temes preferits?

-Cada vegada navego menys sola. Hi ha més gent que m'entén. Que comprèn per què faig les coses. Perquè sóc una friqui que va totalment i absolutament al seu aire. Cada vegada tinc un públic més fidel. I més còmplice.

-Tant, que l'ha ajudat a finançar el seu últim disc.

-Sí, aquesta complicitat ha arribat al límit més límit.

-La seva última actuació al Grec va ser el 2009.

-I no hi he tornat perquè no tenia res a presentar-hi. Acull tots els meus projectes.

Notícies relacionades

-Doncs ja la veig preparant-ne aviat un altre per tornar...

-És clar. ¡Està tot pensat!  Rescataré un treball que vaig començar fa 20 anys. Es tracta de temes meus, balades del tipus de S.O.S. Composicions per a veu i quintet de corda. I també publicaré un disc d'aquest espectacle.