La perla de l'art holandès

L'atractiva i sensual jove de mirada fixa, abillada amb un exòtic turbant i una perla d'arracada torna a captivar al Museu Mauritshuis de l'Haia. Després de dos anys de pelegrinar pel món, el temps que ha necessitat el museu per emprendre una ambiciosa restauració de les seves instal·lacions, La noia de la perla, també coneguda com La Monna Lisa del nord o La Monna Lisa holandesa, torna a regnar a les sales. Petita però poderosa, centra totes les mirades dels visitants de la pinacoteca holandesa, però el seu tron ja no és tan pròxim com abans: les reformes han aixecat una subtil barrera per separar-la dels seus admiradors. I meravellar-se en la distància -això sí, poca- és el que haurà de fer el públic a partir del 27 de juny, quan el museu reobri les seves portes.

Amb tot, els canvis en l'exposició d'una de les obres mestres de Vermeer -el Mauritshuis en té dues més, Vista de Delft i Diana i les seves nimfes- és la menor de les reformes que ha patit la pinacoteca, que ha vist la seva superfície duplicada -de 3.400 a 6.400 metres quadrats- amb la incorporació del seu veí -un edifici d'art decó que acollirà les mostres temporals- i una entrada totalment modificada.

Igual que el Rijksmuseum d'Amsterdam, reobert fa poc més d'un any després d'una reforma integral, l'accés al Museu Mauritshuis és subterrani i l'entrada es concentra en un ampli i lluminós vestíbul que uneix els dos edificis actuals i que ha estat, segons Emilie Goredenker, directora del museu, «el principal repte dels arquitectes», l'estudi holandès de Hans van Heeswijk, que també es va encarregar de la restauració de l'Hermitage de la ciutat dels canals. Però malgrat el comú accés que comparteixen les dues pinacoteques, els pressupostos no tenen res a veure: 375 milions d'euros va suposar la rehabilitació del Rijksmuseum davant dels 30 que ha costat posar el Mauritshuis a l'altura d'un museu del segle XXI.

L'edifici principal, un exemple d'arquitectura clàssica holandesa del XVII que porta la firma de Jacob van Campen, ha recuperat també la seva esplendor original, tant a la façana, fins ara desvirtuada per afegits, com en les pintures i decoracions de les parets interiors. S'hi veuen els treballs del rococó Giovanni Antonio Pellegrini, 15 monumentals olis que decoren la Golden Room, la principal, i que són les úniques peces de pintura italiana, o forana, presents en aquest petit museu que alberga una de les millors col·leccions del segle d'or, el XVII, de la pintura flamenca i holandesa.

Dues obres, dues novel·les

Però malgrat les reformes, el Mauritshuis manté la seva atmosfera íntima de sempre, característica que han intentat «preservar per tots els mitjans», afirma Goredenker. De manera que la pinacoteca segueix sent el petit joier -com el defineixen els experts- que ha estat sempre. Una caixa que amaga grans tresors, com la Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, de Rembrandt -el museu té nou peces més del mestre barroc-, i La cadernera, de Carl Fabritius. Aquesta última està considerada un tresor i una peça de faula, no solament pel seu virtuosisme sinó també pel seu protagonisme en la novel·la homònima de Donna Tart, guanyadora de l'últim premi Pulitzer. Encara que no és l'única de les obres del Mauritshuis generadora d'inspiració literària, de fet part de la fama de La noia de la perla surt d'un altre llibre, el que va escriure Tracy Chevalier amb el mateix nom que la tela el 2004.

Notícies relacionades

Un fotògraf d’EL PERIÓDICO opta al premi Visa d’Or

Neil Young li declara la guerra a Trump en una cançó

Amb tot, cap d'aquestes peces eren abans les més famoses del museu, que centrava el seu màxim atractiu en El toro, de Potter, i mantenia com a joia oculta Mart i Venus sorpresos per Vulcà, de Wtewael, una deliciosa pintura sobre coure que per impúdica va estar anys sense que els visitants del Mauirtshuis la poguessin contemplar. I que ara passen desapercebudes, eclipsades per la jove de Vermeer, la identitat de la qual segueix sent un misteri -¿la seva filla? ¿una minyona?- i la presència de la qual mou multituds. En la gira d'aquests dos últims anys per Itàlia, el Japó i els Estats Units, acompanyada d'altres peces del Mauritshuis, ha sumat dos milions i mig de visites, una xifra a la qual el museu de l'Haia no aspira a arribar, però sí que espera augmentar el 25% el seu actual sostre: les 278.000 que va rebre el 2011.

Per a això, la pinacoteca presenta per als pròxims mesos un programa expositiu amb ganxo: la Col·lecció Frick, la primera dels fons novaiorquesos fora de la seva ciutat, i L'autoretrat holandès, amb la presència de tots els artistes del segle XVII del país, i Rembrandt com a primer de tots, per descomptat.