Braque, molt més que cubisme

Malgrat que s'acostuma a citar Picasso com a pare del cubisme, el moviment que va trencar definitivament amb la tradició va tenir també un altre progenitor: Georges Braque. A aquest, col·laborador i rival del malagueny en els primers anys de la pintura composta per «petits cubs», com la va titllar desdenyosament Matisse, dedica la seva actual mostra el museu Guggenheim de Bilbao. Una retrospectiva, la més important de l'artista celebrada mai a Espanya, que, amb el títol de Georges Braque, reuneix fins al 21 de setembre 250 peces del precursor del cubisme i inventor dels papiers collés.

La mostra, comissariada per Brigitte Leal i patrocinada per la Fundación BBVA, recorre totes les etapes de la trajectòria del creador francès

-des de les més conegudes, com el cubisme, a les més desconegudes, com el període fauvista- i és un homenatge a una de les figures més destacades de les avantguardes i també de les més subestimades. «El seu estatut d'artista oficial de la França gaullista el va enfosquir als ulls de la generació contestatària que el va seguir», apunta Leal. La fama i la fortuna crítica de Picasso, objectiu de tots els afalacs, tampoc van ajudar gaire en el reconeixement del geni de Braque, relegat al paper de segon en el naixement del cubisme.

Però davant la tebior d'alguns amb la figura de Braque hi va haver la defensa d'uns altres: «El mèrit pertany a tots dos», afirmava Kahnweiler en relació amb el francès i el malagueny, i va existir també la seva pròpia reivindicació: «És bo recordar de tant en tant que la paraula cubista va ser pronunciada per primera vegada davant els meus olis». Braque es referia a l'exposició celebrada el 1908 a la galeria de Kahnweiler amb les seves primeres obres cubistes i que va marcar oficialment l'inici del moviment.

Però tot va començar un any abans, quan el francès va conèixer Picasso al visitar, amb Apollinaire, el seu estudi al Bateau Lavoir. El malagueny estava treballant a Les senyoretes d'Avinyó i Braque va quedar fascinat per aquell llenç salvatge, sense fons ni perspectiva espacial. La trobada va suposar un canvi radical en la vida i l'obra de Braque, va marcar els inicis del cubisme i va donar pas al cubisme analític, al cubisme sintètic i als papiers collés, inventats per l'artista francès quan casualment va descobrir un paper que imitava la fusta i va decidir enganxar-lo en una tela.

Notícies relacionades

El Sónar arrenca amb flamenc explorador i house amb pedigrí

Quan Lennon va descobrir Amèrica

Abans va existir la seva fascinació pel fauvisme de Matisse i Derain i després una tornada al classicisme amb les seves famoses Canèfores, una mirada al passat qualificada a l'època com el retorn a l'ordre i a la figuració. Al costat d'aquests olis hi ha unes ceràmiques inèdites procedents d'una col·lecció privada i que també tenen regust clàssic, ja que al·ludeixen als colors i les formes de la ceràmica grega. Es mostren per primera vegada a Bilbao ja que no van formar part de l'exposició quan aquesta es va desplegar, l'any passat, al Grand Palais de París, com tampoc es va poder veure el teló de boca de l'obra Salade que Braque va realitzar per als Ballets Russos. La peça, de grans dimensions, requereix un gran espai per ser exposada, espai que l'edifici de Frank Gehry ofereix.

AMOR PER VAN GOGH  / La mostra s'acaba amb les últimes creacions de Braque: senzills paisatges de Varengeville. «Obres petites però molt potents amb colors molt vius que recorden l'amor de Braque per Van Gogh», segons Leal, i «pintura nua, posseïdora d'una audàcia diferent, molt més gran que la de fa anys; una pintura que per mi se situa en l'avançada de l'art actual», segons Giacometti, paraules que va escriure en la mort de l'artista francès. Corria l'any 1963.