L'últim tango de Mercadante

Al bandoneó de Marcelo Mercadante s'expandeix l'apassionat univers del tango, però també el del folklore, el del jazz, el del flamenc... L'inquiet compositor i instrumentista argentí té un nou i interessant disc per presentar que, una vegada més, inclou només peces de la seva autoria. Un àlbum que aquesta nit presentarà amb el seu quintet porteny a la sala Jamboree. I que ha volgut batejar com un dels seus temes, Justamente, «l'únic tango cançó» del compacte, aclareix el músic, la lletra del qual va delegar en Pablo Marchetti, amb qui ja va treballar a Suburbios del alma (2007). Llavors, va comptar amb col·laboradors de l'altura de Miguel Poveda i Martirio.

El germen d'aquesta peça, Justamente, es remunta a quan Mercadante tenia només 19 anys i vivia al seu Buenos Aires natal. «Vaig agafar un poema de Lorca, no recordo quin, i em va inspirar aquesta música que va quedar oblidada en un calaix. Ja vivint a Barcelona vaig trobar el paper per casualitat, vaig començar a tocar els acords, a recordar la melodia... Vaig comprovar que m'agradava, així que l'hi vaig enviar a Marchetti. I, l'endemà, ja em va enviar la lletra», explica. Unes estrofes que a l'àlbum canta l'enyorada cantant de tangos també de Buenos Aires i establerta a Barcelona Elba Picó (va morir fa gairebé un any). «Sincerament, no vaig pensar a triar ningú més: només em cabia al cap que el cantés ella». En el concert d'aquesta nit, la veu la posarà la també argentina Ana Rossi.

GRÀCIES A PEPE RUBIANES / El vincle de Mercadante amb Barcelona té molt a veure amb un altre artista l'absència del qual encara dol: Pepe Rubianes. «Vaig venir a Espanya per tocar a l'Expo de Sevilla, i com que tenia uns amics a Barcelona, vaig venir a celebrar el meu aniversari aquí i em vaig anar quedant a diferents cases. En una festa vaig conèixer Rubianes. Era l'any 1992 i em va convidar a participar en l'espectacle que ell feia al Teatre Goya. La connexió va ser immediata. Recordo que Carles Flavià era mànager. Després, vaig estar tocant al Nitsa Club. Total, que vaig acabar decidint que Barcelona era el lloc on volia viure».

Notícies relacionades

Desenes de canals de YouTube amaguen continguts gore, fetitxistes i macabres en suposats vídeos per a infants

Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

La «primera relació» que Mercadante va tenir amb el bandoneó va passar quan ell tenia 8 anys. «A l'escola em van portar a veure una orquestra de quatre bandoneonistes i el seu so em va atraure moltíssim. A casa, el meu pare sempre escoltava tangos. I quan vaig tenir 17 anys, per fi li vaig demanar que me'n comprés un», recorda. Per cert, el músic va iniciar els seus estudis amb el gran Rodolfo Mederos (fundador de la banda de culte Generación Cero).

En la segona guerra mundial, diu Mercadante, el bandoneó es va deixar de fabricar. «Per trobar-ne un, havies de buscar-lo de segona mà. Però fa un any em va trucar Victor Villena, em va dir que em connectés a skype i el vaig veure amb un de brillant, impecable, ¡nou!  Hi ha una fàbrica a Alemanya que els torna a fabricar. I quan ell va venir a Catalunya acompanyant Ute Lemper i me'l va deixar provar, no vaig dubtar a comprar-me'n un d'igual». I amb aquesta nova adquisició, Mercadante interpreta en acústic per a EL PERIÓDICO la sentida peça Tal vez.