'Nueva vida en Nueva York', avatars dels 'exerasmus'

Els joves que van practicar l'Erasmus a Barcelona a Una casa de bojos van créixer a Las muñecas rusas, desplaçats llavors a Londres i Sant Petersburg, i se suposa que ja s'han fet adults a Nueva vida en Nueva York, tercera entrega de la saga ordida per Cédric Klapisch. Hi repeteixen tots els actors (Romain Duris, Audrey Tautou, Cécile de France i Kelly Reilly), un aspecte fonamental per a un producte d'aquestes característiques, i les peripècies més o menys còmiques es barregen amb les trifulgues de caràcter dramàtic. Però la melancolia que embarga d'una manera o altra aquests personatges que s'han fet adults sense saber exactament com encarar l'existència no és suficient per redimir el relat dels seus alts i baixos.

Klapisch es mostra més inspirat en les peripècies finals que en la primera part de la pel·lícula, envaïda per signes visuals i narratius de modernitat malentesa (fotos que cobren vida, retallables, ralentís, imatges de Google Maps). Tot és millor i més senzill quan es limita a filmar algun sentiment enfrontat, algun dubte, les moltes incerteses que seguiran acompanyant aquest forçat Antoine Doinel del cinema contemporani.