'Snowpiercer (Rompenieves)', viatge per un món congelat

Dos dels millors cineastes sud-coreans dels últims anys, Bong Joon-ho (The host) i Park Chan-wook (Oldboy) uneixen forces per a una proposta fascinant. Realitzada pel primer i produïda pel segon, a partir d'un còmic francès, Snowpiercer (Rompenieves) ens situa en paratges narratius i dramàtics similars als de la novel·la de Joseph Conrad El cor de les tenebres i, sobretot, El tren de l'infern, un guió d'Akira Kurosawa que va filmar Andrei Konchalowski el 1985.

Notícies relacionades

Bong Joon-Ho: "Hem de destruir aquest món i substituir-lo"

La Cubana ocupa el Romea amb un homenatge al teatre amateur: «Tots hem començat com a aficionats»

L'escenari és un tren en perpetu moviment, una arca mecànica (i poc bíblica) en què, dividits entre vagons que representen les diferents classes socials, viatgen els supervivents d'una catàstrofe que ha relegat la Terra a un espai totalment congelat. El film narra una revolta que acaba en revolució i consciència de classe: cada vagó que conquisten els sublevats és la representació d'una esfera social que ja s'ha perdut.

El vigor brutal de les escenes d'acció contrasta amb la serenitat del discurs ideològic dins dels paràmetres d'una producció d'envegadura, distribució dels totpoderosos germans Weinstein i repartiment internacional: el líder de la revolta, Chris Evans, comparteix encara cartell com el superheroi Capità Amèrica, i Tilda Swinton aporta un toc grotesc de cine d'autor europeu. Joon-ho, hàbil per a la barreja de gèneres i estils (drama, acció, fantàstic, videojoc, cine apocalíptic), compon diversos moments d'especial intensitat com el tiroteig entre vagons en cercle, amb les bales trencant a poc a poc els gruixuts vidres que protegeixen rics i pobres d'un món devastat i d'un blanc encegador.