Andrew Garfield,: «Sóc actor perquè em van assetjar a l'escola»

Nascut fa 30 anys a Los Angeles, res feia presagiar a Andrew Garfield

-fill d'una professora i un entrenador de natació- una brillant carrera cinematogràfica. Avui dijous estrena The Amazing Spider-Man 2, paper que l'ha catapultat a la fama mundial; no en va, protagonitzarà el pròxim film de Martin Scorsese, Silence. EL PERIÓDICO va poder parlar amb ell durant la presentació de la pel·lícula a París.

SEnDThe amazing Spider-Man 2 és una pel·lícula sobre l'esperança. ¿Quina és la seva?

-Tots en necessitem una perquè la vida consisteix en això. Si no, ¿què diables hi fem aquí? Jo la busco en la naturalesa, la història, en cada persona que conec, el cine, l'art...

-¿Fins a quin punt en el cine?

-La nostra responsabilitat és plantejar les grans qüestions. Si no ho fem, ¿com hem de reconfortar? El cine ha de ser una medicina emocional per a l'audiència.

-La seva manera de treballar és molt natural, però ¿es deixa una part de si mateix en cada rodatge?

-De fet, intento no actuar. Els actors hauríem d'oblidar la càmera. El que és important és com estàs amb les persones amb qui treballes.

-Vostè va néixer a Califòrnia i es va educar a la Gran Bretanya. ¿Amb quina cultura s'identifica més?

-Em sento les dues coses. Sóc molt contingut, com un autèntic britànic, i molt sorollós i lliure, com un verdader americà.

-De petit va patir assetjament a l'escola. ¿Què diria als nens que passen per això?

-Que no estan sols, que en parlin. No perquè algú et tracti com si fossis escòria significa que ho siguis. La majoria d'assetjadors són gent ferida i malalta, que paga el seu malestar amb els altres, així que intenten destrossar-te. De petit em pensava que alguna cosa fallava amb mi, que potser m'ho mereixia....

-¿Com se supera una cosa així?

-Ho portes sempre amb tu, però com més dura és la prova més gran és la recompensa. Així que estic molt agraït al xaval que em va fer passar per aquella tortura. Sense ell no hauria trobat Spider-man [es va refugiar en els seus còmics] i no seria actor.

-¿Què vol dir?

-Es reien de mi perquè era un nen esprimatxat i molt emotiu. Deien que això era una debilitat. Però aquest costat femení s'ha convertit en un regal per a mi, aquestes qualitats són molt útils en la meva feina d'actor.

-¿Una espècie de superpoder?

-Sí, perquè la sensibilitat és compassió, la sensibilitat és empatia, tot això tan bonic...

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

-Interpretar Spider-man deu tenir una forta càrrega simbòlica per a vostè. ¿En conserva el vestit?

-En porto un a la maleta. ¡No me'l poso per dormir perquè és terriblement incòmode! (rialles). Només el  trec en ocasions especials, per a mi és com un talismà.