Carlos Marques-Marcet: "Sóc muntador: que algú em contracti, necessito diners"

Després de realitzar 10 curts i un documental «que no va veure ningú», el director barceloní Carlos Marques-Marcet ha sortit del Festival de Màlaga per la porta gran amb 10.000 kilómetros, amb la qual va conquistar els premis més nobles, inclòs el de millor film, direcció i guió novell. Amb data d'estrena per al 16 de maig, la cinta mostra com una parella intenta mantenir el seu amor malgrat que ell (David Verdaguer) viu a Barcelona i ella (Natalia Tena), a Los Angeles. Marques-Marcet, que va aconseguir una beca de La Caixa per estudiar cine als Estats Units, sap prou bé què suposa anar-se'n fora i deixar a casa els qui més estimes.

SEnD10.000 kilómetros no és autobiogràfica però té coses de la seva vida.

-Fa cinc anys, quan en tenia 25, me'n vaig anar a Los Angeles. Si vols mantenir les dues vides, la d'aquí i la d'allà, acabes per no viure'n cap. Amb el videoxat tens la sensació que l'altra persona està al teu davant, però és una mica trastornador. Volia explicar aquest sentiment.

-¿Quant temps va passar a Los Angeles?

-Cinc anys i mig, però ara segueixo amb un peu allà i un altre aquí. El meu món ideal seria treballar als dos llocs. M'adono que allà, als Estats Units, és molt difícil fer pel·lícules sobre els Estats Units. Com més temps estic en aquell país més conscient sóc que no conec la cultura americana, i és un perill fer films americans sense tenir-ne la cultura. Sí que m'agradaria dirigir guions d'una altra gent.

-Xarxes socials, WhatsApp, videoxat… ¿De veritat serveix la tecnologia per estar més comunicats i millor malgrat la distància?

-Sí, ma mare sempre em diu que parlem més quan sóc a Los Angeles que quan sóc a Barcelona. Però el més important és saber que tot això no substitueix les relacions reals. Poden ajudar-hi i ser un suport, però mai substituir-les.

-Les relacions d'amor són molt  complicades quan hi ha distància.

-Una relació així no funciona si no hi ha un horitzó de futur comú. Amb l'amor no n'hi ha prou. Una relació és més que amor. És un dia a dia i has de construir-lo. Has de tenir un futur conjunt o, almenys, un pla per tenir-lo.

SEnD10.000 kilómetros, tot i ser una opera prima, és una pel·lícula molt madura. Ve a ser la seva consagració.

-Bé, jo treballo de muntador. No he esperat mai guanyar-me la vida fent les meves pròpies pel·lícules. Si us plau, que algú em contracti com a muntador, que necessito diners. Sí que m'agradaria continuar combinant les dues facetes. Això és una cosa que em dóna llibertat per escollir projectes.

-La seva pel·lícula està protagonitzada per una actriu britànica (Natalia Tena) que mai abans havia treballat en castellà i per un actor català (David Verdaguer) ubicat en sèries còmiques de televisió i el teatre. 

-Amb el càsting m'agrada moure'm per la intuïció. M'agrada veure vídeos a Youtube i veure quina energia tenen els actors. Arribar al David va ser pura casualitat. De fet, vaig rodar un curt amb ell i per a 10.000 kilómetros tenia clar que tornaria a trucar-li. Per a l'actriu havia pensat en una altra, però hi va haver un problema de dates i sis setmanes abans del rodatge ens vam quedar sense ningú. Una de les nostres productores va llegir en una revista que Natalia Tena, de Juego de tronos, era espanyola. Tenia el look i l'energia que necessitàvem. Contractar-la també va ser qüestió de sort i casualitat. Ens en vam anar a Londres perquè el David la conegués, perquè tenia clar que si no hi havia química, no funcionaria. Al cap de cinc minuts ja eren els millors amics.

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

-És un film català amb vocació internacional, però no està rodat ni en català ni en anglès sinó en castellà.  

-Rodar-lo en anglès hauria sigut perillós. La meva primera opció era rodar en català perquè és una història molt de Barcelona. Però m'agrada el resultat final: la parella fa servir el castellà i també hi ha una miqueta d'anglès i de català. Així és la realitat, les llengües conviuen.