Quan Himmler va visitar Montserrat

Heinrich Himmler, el cap de les SS del règim nazi, va visitar Montserrat el dia que Franco i Hitler s'entrevistaven a Hendaia, el 23 d'octubre de 1940. Volia trobar el sant grial. Ni va complir el seu propòsit ni, pel que sembla, li va agradar gens el que va veure. Aquest episodi és el punt de partida de Mont(ss)errat o La molt miserable història del Pare Montiel, un monòleg que s'estrena divendres a la Sala Atrium dirigit per Marc Chornet i interpretat per Carles Bigorra.

Tots dos van posar a Beth Escudé el repte que escrivís en clau de comèdia sobre la visita de Himmler a l'abadia. L'autora, no sense dificultats, va teixir el que defineix com «una comitragèdia o un drama melancòmic» que abraça un període que va des del 1940 fins a l'any 2002.

El monòleg s'atreveix a mirar amb comicitat una etapa fosca com va ser l'inici del franquisme i el suport de l'abadia. «La guerra civil encara està massa present en la nostra memòria», recorda Chornet. Ho fa a través del periple vital del frare

-el pare Ripoll a la realitat, el pare Montiel a l'obra-, a qui se li va encarregar el rol d'amfitrió de Himmler. «Em semblava fascinant que vingués a buscar el sant grial a un lloc tan místic. Si amb Indiana Jones ho poden fer, per què nosaltres no», es pregunta el director. Chornet fa servir recursos del teatre popular i també de l'avantguarda contemporània, a partir del vídeo.

MALALT D'EMPATITIS MÚLTIPLE / Bigorra desplega, també amb l'ajuda del vídeo, la dotzena de personatges que esquitxen el recorregut del pare Montiel, malalt d'empatitis múltiple, un defecte que el porta a adoptar personalitats alienes. L'actor parteix amb la seva formació en la Comedia dell'Arte, la paròdia o la imi-

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

tació televisiva i referents com Darío Fo o Albert Vidal. «No volia fer el pallasso o el treball de Crackòvia», diu. Encara que sí que pot ser un metge «apunsetat» o un frare «apujolat».

Personatges, al costat d'històrics com el mateix Franco, que permeten plantejar una mirada desacomplexada a la història de Catalunya. «Volem saber en quin país hem viscut per descobrir en quin país volem viure», s'escriu en la presentació de l'obra.