Una 'Yerma' desequilibrada

Una de freda i una de calenta. L'últim muntatge que el referencial Miguel Narros, que va morir el juny passat, va fer de la mítica Yerma de Lorca ha arribat al Tívoli. Del llegat deixat per l'emblemàtic director a la companyia liderada per Silvia Marsó destaca l'encertat simbolisme d'una posada en escena gairebé nua que, no obstant, no troba adequada resposta en la falta de mesura de les interpretacions, en què es perd part del vol tràgic del drama.

Una entregada Marsó es multiplica amb un gran esforç. L'actriu exhibeix la qualitat dels seus recursos quan projecta el seu món interior i mostra la seva bona química amb Chema León (el pastor per qui se sent atreta), però hi ha moments en què està passada de voltes. Passa el mateix amb Pep Molina, incorporat al muntatge poc abans de l'estrena a Barcelona per substituir l'actor que encarnava Juan, l'estèril marit de Yerma. L'actor català dibuixa la seva actitud masclista des d'una histèria massa forçada.

Tot plegat contribueix a diluir la força poètica que batega darrere d'aquesta denúncia de la situació d'opressió d'una dona camperola a la qual les circumstàncies d'un matrimoni imposat i sense amor li impedeixen complir amb la seva esperança de ser mare. El seu arrelat sentit de l'honor frustra, a més, la possibilitat de fer realitat el seu desig matern fora del matrimoni quan rebutja la possibilitat d'anar-se'n amb l'home a qui realment estima.

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

ESTATS D'ÀNIM / Un arbre sec, que es manté dret en una terra estellada, i el llac que fa de riu són elements d'una gran potència escènica. En aquest marc, acompanyat per un canviant fons de núvols que respon als estats d'ànim de la tragèdia, es desenvolupa el relat. Estan ben resoltes les coreografies de les calumnioses bugaderes i alguns efectes com el de la tempesta d'aigua que cau sobre l'escenari accentuen l'ambient de la trama.

La música del també desaparegut Enrique Morente, amb la veu gravada i en directe de la seva filla Soleá, és un altre dels atractius del muntatge. En aquest irregular espectacle tenen rellevància, a més dels protagonistes, les actuacions de María Álvarez i el citat León.