El gran Philip Seymour Hoffman

philip Seymour Hoffman tenia problemes amb les drogues. Greus problemes. Se sabia a tot Hollywood perquè ell mateix ho havia confessat. Però tot i així, el món del cine va encaixar amb estupor la seva mort, ahir a Nova York. Un amic seu va trobar el cadàver al seu apartament de Greenwich Village, a Manhattan, a les 11.30 hores del matí (les 18.30 a Espanya). Segons el diari The New York Post, que citava fonts policials, va morir a causa d'una sobredosi als 46 anys. Trist final per a un dels millors actors de la seva generació, que va guanyar un Oscar com a millor intèrpret pel seu paper a Capote (2005) i va ser nominat tres vegades més com a actor de repartiment per The master (2012), La duda (2008) i La guerra de Charlie Wilson (2007), estatueta que es va emportar aquell any Javier Bardem per No es país para viejos.

La policia va obrir una investigació per aclarir el decés del protagonista de Love Liza. L'amic que va anar al pis de Hoffman al carrer de Bethune va trucar als serveis d'emergències, que no van poder fer res per ell. L'intèrpret ja havia reconegut en vida que tenia problemes d'addicció a les drogues i s'havia sotmès l'any passat a un programa de rehabilitació de 10 dies per deixar l'heroïna (l'esnifava) i els medicaments (estava enganxat a les pastilles).

Segons explicava als seus amics, feia 23 anys que estava net de drogues (va cometre excessos durant la seva etapa com a estudiant universitari) fins que va tornar a caure-hi. El retorn a l'infern li va resultar fatal; el van trobar amb una xeringa al braç i restes d'heroïna al seu costat.

«Estem destrossats per la pèrdua del nostre estimat Phil i apreciem les mostres d'amor i el suport que hem rebut de tothom. Aquesta és una pèrdua tràgica i sobtada, i demanem que respectin la nostra privacitat durant aquest temps de dol», va escriure la seva família en un comunicat. L'intèrpret, que era fill d'un exexecutiu de la Xerox i d'una jutge de tribunals de família, deixa viuda (la dissenyadora de vestuaris Mimi O'Donnell, a qui va conèixer el 1999) i tres orfes: dues nenes, Tallulah, de 7 anys, i Willa, de 5, i un nen, Cooper Alexander, que en té 10.

23 ANYS DE CARRERA / El 2005 va ser  l'any en què Hoffman es va emportar més premis d'una tacada gràcies a Capote. A més a més de l'Oscar, va recollir el Globus d'Or, el premi del Sindicat d'Actors i el Bafta. Aleshores ja havia guanyat tots els elogis possibles durant una carrera que es va allargar durant 23 anys pels seus poderosos retrats de personatges extravagants, de vegades despietats, en pel·lícules com Boogie Nights, Almost famous i Magnolia.

Però l'actor novaiorquès no només va ser una estrella de cine comercial (Twister, Els jocs de la fam) o independent. També va ser un consumat actor de teatre, tal com certifiquen les tres nominacions que va rebre als premis Tony: al millor actor protagonista el 2000 i el 2012 pels seus papers a True West i La mort d'un viatjant, i com a millor secundari el 2003 per Viatge d'un llarg dia cap a la nit. També va dirigir diverses produccions teatrals.

Notícies relacionades

Eduardo Mendoza, Princesa d’Astúries de les lletres

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

En l'àmbit de la televisió també va tenir una bona trajectòria. Va ser nominat als premis Emmy pel seu paper a la minisèrie de HBO Empire Falls (2005), però el va derrotar Paul Newman, company de repartiment i ídol seu.

EL DOLOR DE GEORGE CLOONEY / Un dels seus col·legues més cèlebres, George Clooney, que el va dirigir a la pel·lícula Els idus de març (també va actuar al film), estava molt afectat per la luctuosa notícia: «No tinc paraules. És simplement terrible».