Al encuentro de Mr. Banks Trampa i perversió

John Lee Hancock

Notícies relacionades

El gran novel·lista de la Guerra Freda

Retorn d’un gegant rocker

Al encuentro de Mr. Banks és una pel·lícula sobre Walt Disney -en concret, sobre les batalles que l'escriptora P.L. Travers va tenir amb ell a causa de l'adaptació al cine de la seva novel·la Mary Poppins- feta pels estudis Disney, i en la qual les accions d'aquests estudis són dotades de propietats gairebé curatives. És, doncs, pura propaganda, i com a tal no només falta a la veritat -no fa cap mena d'al·lusió al fet que Travers va acabar odiant molt la pel·lícula, ni a les tendències tiràniques, racistes i anticomunistes de l'oncle Walt-, sinó que converteix la infructuosa lluita d'una dona per evitar que la seva obra fos pervertida en una majúscula perversió: la novel·lista és convertida en una mera caricatura, tota queixes i amargura, i les seves reticències per Hollywood i Disney queden reduïdes a un trauma infantil.

És a dir, la pel·lícula pretén convèncer-nos que Travers no té motius fundats per preocupar-se pel que l'estudi faci amb els seus estimats personatges, i que tots els seus problemes no són res que una visita guiada per Disneyland no pugui solucionar. En altres paraules, Al encuentro de Mr. Banks sembla suggerir que no hi ha res tan agradable com llençar la integritat artística al vàter. I, de camí cap a aquesta conclusió, la pel·lícula mira de manipular-nos emocionalment sigui com sigui, castigant-nos amb un cop baix rere l'altre i després, per rematar-ho, amb una puntada a l'entrecuix. En última instància, no fa res de res per rebatre els temors de Travers: que Disney converteix en pura sensibleria tot el que toca. NANDO SALVÀ