08 d’ag 2020

Anar al contingut

Llibres per tornar a llegir

Un sector editorial en plena cura d'austeritat prepara la seva oferta per consolidar el suposat repunt de vendes

James Salter, Martin Amis, Vila-Matas, Millás, Sarah Lark i John Banville publicaran novel·la aquest any

EL PERIÓDICO
BARCELONA

Diuen llibreters i editors que el pitjor ja ha passat, que la caiguda de vendes ha tocat fons. Però una altra cosa és la recuperació, així que el sector editorial s'està estrenyent el cinturó per adaptar-se a la seva nova talla (un 35% més petita que la dels últims anys de bonança). Concentracions, externalitzacions, adéu a aquells avanços suculents per als autors i reducció del nombre de títols. Encara que la moderació en el nombre de novetats afectarà especialment la classe mitjana editorial i les apostes insegures que buscaran el seu lloc en l'autoedició digital o les microeditorials amb economia de supervivència: la màquina ha de seguir rodant, i aquest 2014 porta molts més títols atraients dels que qualsevol lector compulsiu o pressupost pot assumir.

FICCIÓ INTERNACIONAL
El retorn de Salter i el 'fenomen Jonasson'

Afortunadament, malgrat el cost de la traducció, el sector editorial local segueix sent importador de bona literatura a cabassos, a diferència d'altres mercats més impermeables com els anglosaxons. Hi haurà molt per triar: com a esdeveniment literari destaca el retorn de James Salter, als seus 87 anys i tres dècades després del seu anterior llibre, amb Això és tot / Lo que queda (Empúries / Salamandra), amb el retorn d'un veterà de la segona guerra mundial i la seva entrada en el món de l'edició. I com a fenomen editorial, després de l'èxit del seu avi, Jonas Jonasson, amb L'analfabeta que era un geni dels números (La Campana / Salamandra), protagonitzada aquesta vegada per una immigrant africana a Suècia. Però per començar l'any, el 16 de gener ja arribarà Lionel Asbo. Estat d'Anglaterra (Empúries / Anagrama), de Martin Amis. També al gener, El regreso de Titmuss, de John Mortimer (Asteroide), Misericordia, de Jack Wolf (Destino), Constance, de Patrick McGrath (Random House), L'herba de les nits (Proa / Anagrama), de Patrick Modiano. Al febrer, El testamento de María, de Cólm Toibín (Lumen), La hondonada, de Jhumpa Lahiri (Salamandra), Ànima, l'estrena en la novel·la del dramaturg Wajdi Mouawad (Periscopi / Destino) i Lolito, del joveníssim Ben Brooks (Empúries / Blackie Books). I al març, El jilguero, de Donna Tartt, i Goat mountain, de David Vann (Random House i Empúries).

LITERATURA EN CASTELLÀ
Salmón i Zanón: els joves obren el foc

El gener comença amb dos llibres importants d'autors que es consoliden a marxes forçades. Niños en el tiempo, de Ricardo Menéndez Salmón (Seix Barral), i Yo fui Johnny Thunders (RBA), de Carlos Zanón, una història de barri i mala vida que va més enllà de la novel·la negra encara que es publiqui com a tal. A finals de mes, Agustín Fernández Mallo, amb Limbo (Alfaguara), es presenta amb el repte de demostrar si el projecte Nocilla va ser un bluf o l'inici d'un novel·lista que ha arribat per quedar-se. A la lliga dels escriptors en creixement accelerat segueixen Gabi Martínez, amb els seus viatges per Nova Zelanda (Voy, Alfaguara) i Jenn Diaz (Es un decir, Lumen). ¿I nom de pes contrastat en aquest primer trimestre?: Enrique Vila-Matas (Kassel no invita a la lógica, Seix Barral, un artefacte novel·lesc a partir de la invitació que va rebre a la Documenta), Juan José Millás (La mujer loca, Seix Barral) i la novel·la pòstuma de Javier Tomeo (El hombre bicolor, Anagrama). Entre les veus llatinoamericanes, El universo o nada, de la premi Cervantes Elena Poniatowska (Seix), La parte inventada, amb Rodrigo Fresán passejant-se per la ment d'un escriptor (Random House), Edmundo Paz Soldán endinsant-se en el gènere fantàstic (Iris, Alfaguara) i Plegaria por un Papa envenenado, d'Evelio Rosero (Tusquets). No, a Francesc no li ha passat res, es tracta de Joan Pau I.

LITERATURA CATALANA
Marta Rojals, Pagès Jordà, etcètera

Després de l'aplaudit debut de Marta Rojals amb Primavera, estiu, etcètera, el 16 de gener arriba la seva segona novel·la, L'altra (RBA), novament amb joves professionals obligats a reinventar la seva vida en plena crisi. Una circumstància generacional que comparteix la novel·la guanyadora del premi Sant Jordi, Temps de frontera, de Vicenç Pagès Jordà, prevista per al 13 de febrer. Aquest trimestre, el valencià Manuel Baixauli explica la seva pròpia experiència d'afectat per una paràlisi (La cinquena planta, Proa), arribaran els diaris inèdits que va escriure durant la seva malaltia Maria Mercè Marçal (Empúries) i David Castillo viatjarà al futur distòpic a Barcelona no existeix (Empúries). Pere Gimferrer tornarà a la poesia en català (El castell de la puresa, Proa) i Marc Romera i Neus Canyelles veuran publicats els seus llibres premiats amb el Carles Riba (La nosa) i el Mercè Rodoreda (Mai no sé què fer fora de casa).

NOVEL·LA HISTÒRICA
Els passats de Gironell i Grandes

Una fórmula d'èxit en els últims Sant Jordi. La nova factoria catalana de novel·la històrica adaptada als gustos del lector local. Amb perspectives, a més, de saltar a públics més amplis arribarà la novel·la encara sense títol de Martí Gironell (Ediciones B), situada en el neolític. Amb aspiracions a repetir el bon paper de Víctor M. Amela el 2013 arriba Enric Calpena amb la seva recuperació de la primera guerra d'Àfrica (Memòria de sang / Memoria de sangre, també a Ediciones B). El també periodista Jordi Mercader viatja a un passat més recent (1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, Columna), Maria Carme Roca a l'Enigma Colom (Columna) i Antoni Vives a la Guinea dels 50 i el Cadaqués dels 60 (I demà el paradís, RBA). A la tardor arribarà també el títol final de la trilogia en curs de Ken Follett (Plaza & Janés) i, al llarg de l'any, anirà aterrant la segona trilogia neozelandesa de Sarah Lark (Ediciones B). Però no caldrà esperar tant per a la tercera entrega dels episodis d'una guerra interminable d'Almudena Grandes: Las tres bodas de Manolita (Tusquets) serà a les llibreries a mitjans de març.

BIOGRAFIES I MEMÒRIES
Cortázar, Salinger... i Rubianes

El 21 de gener arribarà la tan publicitada (massa per a qui esperi sorpreses) biografia Salinger, de David Shieds i Shane Salerno (Seix Barral). I després del 50è aniversari de Rayuela, el 2014 és el del centenari del naixement del seu autor, Julio Cortázar. Per commemorar-ho, l'àlbum biogràfic Cortázar, de la A a la Z (Alfaguara). De Stephen Hawking, la seva Breve historia de mi vida (Crítica) i de Patti Smith els records recollits a Tejiendo sueños (Lumen), a més de la segona part dels diaris de Susan Sontag, datats entre el 1964 i el 1989 (La conciencia uncida a la carne, Random House). Una curiositat a La Campana: Jav Baladia explicarà a L'avi Ninus que la seva besàvia era La Ben Plantada, la seva tieta àvia la protagonista de Vida privada, el cosí del seu avi Pompeu Fabra, els arquitectes de la família, Gaudí i Domènech i Montaner i el professor de violoncel, Pau Casals. I Alrevés commemorarà el 5è aniversari de la mort de Paco Rubianes amb la recuperació dels seus monòlegs, poesies i relats inèdits. Per lamentar el que no li sentirem dir sobre la que està caient.

NO-FICCIÓ
Papers del tripartit i la cocaïna de Saviano

Set anys després de Gomorra, Roberto Saviano torna amb la investigació que ha anat elaborant des de la clandestinitat al voltant del gran negoci de la cocaïna (Zero, zero, zero, Empúries / Anagrama). Però dos títols prometen també emocions fortes. Quaderns secrets del tripartit, d'Antoni Batista (Pòrtic) i La justicia desahuciada, del jutge descavalcat Elpidio Silva (Península). En el fèrtil subgènere de l'assaig musical, dues joies: Cómo funciona la música, de David Byrne (Reservoir Books), i Pero hermoso, vuit històries de grans del jazz de la mà de Geoff Dyer (Random House).

NOVEL·LA NEGRA
John Banville fa de Raymond Chandler

La sorpresa de l'any. John Banville no en té prou posant-se en la pell del seu àlter ego Benjamin Black per escriure novel·la negra, sinó que ara Benjamin Black es posa en la pell de Raymond Chandler per ressuscitar el detectiu Philip Marlowe a La rubia de ojos negros (Alfaguara, el 26 de febrer). Aquests mesos reincidiran també Philip Kerr (Un hombre sin aliento, un altre Bernie Günther a RBA), Qiu Xialong (El enigma de China, Tusquets), Tana French (No hay lugar seguro, RBA), Charles Cumming (El sexto hombre, RBA), Andreu Martín (Les escopinades dels escarabats, Bromera), Don Winslow (Tras la pista del espejo de Buda, Roja y Negra), James Sallis (La agonía del asesino, RBA), Deon Meyer (Trece horas, RBA), Teresa Solana (La casa de les papallones, RBA) i una de les revelacions de l'any passat, Gillian Flynn (Heridas abiertas, Roja y Negra).

LLIBRES DE SÈRIES DE TV
De la presó al retorn dels morts

La sèrie de moda Orange is the new black va néixer del relat que va fer Piper Kerman del seu pas per la presó, amb el mateix títol i que Ariel publicarà al febrer. I el 6 de març, sincronitzada amb l'estrena de la sèrie que produeix Brad Pitt per a l'ABC, Vuelven, de Jason Mott: ¿què passaria si comencessin a aparèixer, amb la mateixa edat que tenien al morir, persones estimades desaparegudes dècades enrere?