Cine espanyol radicalment diferent: 'Gente en sitios' i 'Futbolín'

El cine espanyol no és un gènere en si mateix. I això es demostra al veure la llista d'estrenes d'aquest cap de setmana, on hi ha cabuda per a una pel·lícula realitzada d'esquena a la indústria i amb un pressupost zero, 'Gente en sitios', i una altra que és indústria pura, 'Futbolín'. La primera té boja tota la crítica. És el nou treball de Juan Cavestany, autor de la comèdia negríssima 'Gente de mala calidad' i de l'autogestionada 'Dispongo de barcos'. El director torna a comptar amb un pressupost mínim (nul) a 'Gente en sitios', col·lecció de vinyetes absurdes, surrealistes i sense fil conductor que, no obstant, està protagonitzada per la plana major del cine espanyol (Maribel Verdú, Eduard Fernández, Antonio de la Torre, Adriana Ugarte…) i és una de les millors pel·lícules de l'any, segons han sentenciat pràcticament tots els crítics. Avui arriba a les sales i el 15 de gener aterrarà a filmin.es, la plataforma de pagament per visió.

Mentrestant, 'Futbolín' és indústria pura. Es tracta d'una coproducció hispanoargentina en què el director d''El secreto de sus ojos', Juan José Campanella, debuta en l'animació. Realitzada amb la desena part del pressupost habitual a Hollywood, 'Futbolín' és la història d'un noi de barri que, ajudat per les figures del futbolí de la seva infància, planta cara a un equip presidit per un cregut astre esportiu amb una curiosa semblança a Cristiano Ronaldo.

'Futbolín' no és l'única pel·lícula d'animació que avui arriba a les pantalles. També ho fa la segona part de 'Lluvia de albóndigas', que se centra en els reptes a què l'investigador Flint s'ha d'enfrontar després d'haver creat una màquina que fa que el menjar caigui del cel. La versió doblada al castellà corre a compte de Dani Rovira, Santiago Segura i Carmen Machi.

També per gent jove està dirigida 'Believe', nou documental de l'ídol Justin Bieber, que ja va protagonitzar 'Never say never'.

Mentrestant, el director Joss Whedon deixa temporalment les aventures de 'Los vengadores' per embarcar-se en una nova adaptació de Shakespeare, realitzada en blanc i negre. Realitzada en blanc i negre, 'Mucho ruido y pocas nueces' ens presenta Alexis Denisof i Amy Acker encapçalant una comèdia d'embolics amorosos en què es planteja una pregunta: ¿realment l'amor venç totes les coses?

Inspirada en les pròpies experiències del seu director, Mohamed Hamidi, 'Mi tierra' narra l'odissea de Farid, un jove francès que es veu obligat a viatjar a Algèria per salvar la casa del seu pare. Una vegada allà, coneixerà un ventall de personatges d'allò més variat, que li faran canviar la seva forma de veure la vida.

També dirigida als paladars cinèfils és 'Centro históric', on el més esquiu dels directors del cine espanyol, i el que té una sensibilitat més sublim, Víctor Erice (Carranza, Biscaia, 1940) dóna una lliçó de cine, llança un crit polític i reivindica la memòria col·lectiva en una pel·lícula portuguesa firmada també per tres cineastes més de culte: Aki Kaurismäki, Pedro Costa i Manoel de Oliveira. Cap de les seves peces, no obstant, estan a l'altura de la magistral part firmada pel director basc, que viatja a una fàbrica desmantellada i parla amb els seus antics empleats per demostrar-nos el significat de l'orgull obrer. Erice no ha fet un reportatge de televisió, d'aquests que, al seu parer, tant abunden ara en el cine documental. El que ha fet ha estat respondre a l'obligació que té tot cineasta: «Veure les coses des d'un altre punt de vista». 'Cristales rotos', títol de la seva peça en el film col·lectiu, és magistral. Com ho és tot en l'escassa filmografia del reverenciat mestre, que no roda una pel·lícula amb actors professionals des de l'any 1983 ('El sur').

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Als antípodes de 'Centro histórico' hi ha 'Paranormal movie', esbojarrada cinta que parodia la saga de pel·lícules de terror que va començar amb 'Paranormal activity'. La història comença quan una parella decideix mudar-se a la seva nova casa, aparentment de somni. Però aviat s'adonaran que està habitada per un dimoni.

Dues últimes propostes. La primera és 'Sobran las palabras', la història d'una mare divorciada que s'enfronta a l'anomenada síndrome del niu buit quan la seva filla se'n va de casa. Protagonitzada per Julia Louis-Dreyfus i el recentment desaparegut James Gandolfini, aquesta comèdia es va estrenar al Festival Internacional de Toronto 2013. La segona és 'Una vida sencilla', l'aposta presentada per Hong Kong el 2012 per optar a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. A la cinta coneixerem Chun Tao-Chung, una serventa que, després d'anys de treball, decideix retirar-se a una residència per viure amb tranquil·litat.