El retorn de John Rebus

«¿Vostè ve de Catalunya? Deu estar interessada per la independència». Qui pregunta és Ian Rankin (Cardenden, 1960), que ja s'ha omplert el pap amb quatre pintes i està a punt d'abordar la cinquena sense que se li apreciï el menor canvi ni en l'humor ni en la seva distant però eficaç professionalitat. L'escriptor escocès de novel·la policíaca més famós ha fet una pausa en la promoció del seu últim treball aparegut en anglès, Saints of the shadow Bible, per parlar de l'anterior, Sobre su tumba (RBA), que acaba de sortir publicat en castellà.

Foc a la llar, scotchs i cerveses tèbies (¡puag!) caldegen la gèlida tarda de novembre a l'Oxford Bar d'Edimburg, que ve a ser el Camelot de John Rebus, l'inspector creat per Rankin, i el lloc on peregrinen els fans amb la falsa esperança de veure'l acabant-se l'últim trago d'una IPA, la seva marca  favorita.

Fa cinc anys, l'escriptor va decidir jubilar la seva criatura, que llavors complia els reglamentaris 60 anys, i la commoció al Regne Unit va ser tan forta com quan Conan Doyle, un altre il·lustre edimburguès, va decidir matar Sherlock Holmes. Un polític va arribar a demanar al ministre de Justícia que endarrerís l'edat de jubilació. No ha fet falta. Per sort, Rankin se les ha enginyat per fer tornar Rebus, ara fent que treballi com a civil per a la policia.

Creador i criatura

Notícies relacionades

Viatge de malson a l’inframon

Homenatges de la música i el teatre

És sabut que Conan Doyle odiava Holmes, i no es pot dir el mateix de Rankin, encara que no hi hagi un gran amor en les seves paraules. «Si ara Rebus entrés per la porta, estic segur que no em cauria bé, i jo a ell tampoc, perquè som molt diferents». Rankin només admet compartir amb ell una gran passió per la música i procedir del mateix poble. «Ell és un home fet a l'antiga, que només veu les coses en blanc i negre. La meva feina és fer-li veure els matisos, convence'l que el món és un lloc més subtil». No obstant, sí que accepta que entre tots dos existeix una vinculació marcada pel dolor. Feia uns quants anys que Rankin escrivia sobre el seu policia amb escàs èxit quan va néixer el seu primer fill, afectat per la síndrome d'Angelman, que provoca deficiència cognitiva. «A Black and blue hi vaig abocar molta ràbia. Vaig arribar a posar la filla de Rebus en una cadira de rodes perquè els metges em van dir que el meu fill no podria caminar. En la vida real no pots controlar el que et passa, però escrivint ets Déu, i això em va fer recuperar el control de la situació». Aquella novel·la va ser un punt i a part en el reconeixement de l'autor.

Quan torna a aparèixer en la conversa el tema de la independència, Rankin defuig pronunciar-se. «¿Que quin és el fet diferencial escocès? Doncs... el sistema educatiu és diferent, el sistema jurídic és diferent, la religió és diferent i la filosofia vital és diferent. A part d'això, som idèntics. El que compartim amb Catalunya és la sensació que som al llit amb un elefant». Caut davant les incògnites del futur, encara no sap què votarà en el referèndum, tot i que sospita que Rebus, temorós dels canvis, votarà que no. «Per a molts escocesos serà una forma de treure'ns de sobre el govern conservador. Es diu que Escòcia té menys escons conservadors al seu Parlament que óssos pandes. ¿Vol saber quants pandes tenim? En tenim dos».