L'escriptora mexicana Elena Poniatowska, premi Cervantes 2013

L'escriptora mexicana Elena Poniatowska ha guanyat el premi Cervantes 2013, considerat el guardó més important de les lletres hispanes, segons ha donat a conèixer el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert. El premi està dotat amb 125.000 euros.

En aquesta edició s'ha tornat a complir la llei no escrita que cada any reparteix alternativament el premi entre Llatinoamèrica i Espanya, després que el 2012 recaigués en l'escriptor espanyol José Manuel Caballero Bonald, que ha format part del jurat que ha decidit el premi.

Nombrosos premis

Poniatowska, nascuda a París el 1932 i autora de més de 40 obres, ha guanyat nombrosos premis, entre ells el Nacional de periodisme de Mèxic, el Mazatlán de literatura, l'Alfaguara de novel·la, el Rómulo Gallegos i el Biblioteca Breve.

"La seva obra destaca pel seu ferm compromís amb la història contemporània. Autora d'obres emblemàtiques que descriuen al segle XX, des d'una projecció internacional i integradora", ha ressaltat el jurat, que després ha afegit que "Poniatowska constitueix una de les veus més poderoses de la literatura en espanyol aquests dies".

El jurat, segons recull l'acta, li ha atorgat el premi "per una brillant trajectòria literària en diversos gèneres, de manera particular en la narrativa i en la seva dedicació exemplar al periodisme".

Nou periodisme

Elena Poniatowska Amor (París, França 1932) és filla de pare francès d'origen polonès i mare mexicana. A l'edat de 21 anys es va donar a conèixer com l'autora d'un nou periodisme que combina la informació amb la literatura al diari 'Excélsior'. Fins al moment exerceix la seva professió al diari 'La Jornada'. Va ser la primera dona a rebre el Premi Nacional de Periodisme el 1978 i és becària emèrita del Fons Nacional per a la Cultura i les Arts.

Autora de més de 40 llibres (assajos, contes i testimonis traduïts a més de vint idiomes), entre ells destaca 'Hasta no verte Jesús mío', sobre la vida d'una soldadera mexicana, (premi Mazatlán de novel·la 1970) o 'La piel del cielo', guanyadora del premi Alfaguara de novel·la 2001 i del premi que atorga la Xina a la millor novel·la de parla hispana el 2002.

'La noche de Tlatelolco' (1971) considerada un clàssic i traduïda a l'anglès com a 'Massacre in Mexico' (1975) és una història oral del Moviment Estudiantil del 1968, una crònica de la massacre del 2 d'octubre del 1968, a la plaça de les Tras Culturas, Tlatelolco. Aquest poderós testimoni segueix sent el llibre més venut sobre el tema. Arran de la seva publicació se li va atorgar el premi Xavier Villaurrutia, però Poniatowska el va rebutjar en una carta oberta a 'Excélsior' preguntant-li al president Luis Echeverría: ¿Qui premiarà els morts?

El desembre del 2002, va obtenir el Premi Nacional d'Arts i Ciències, el màxim guardó que atorga Mèxic. El 2006 va rebre el premi a la trajectòria de la International Women’s Media Foundation per tota una vida dedicada al periodisme compromès amb els valors d'honestedat i valentia que aquesta fundació defensa.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

El 2007 publica 'Amanecer en el zócalo', crònica sobre la plantada postelectoral a l'Avinguda Reforma. Aquell mateix any obté el premi Rómulo Gallegos, màxim guardó del govern de Veneçuela per la seva novel·la 'El tren pasa primero' que tracta de la vida dels ferroviaris mexicans durant un període crític de la història sindical mexicana i denuncia la corrupció dels líders venuts al govern.

El Govern del Districte Federal va instituir el 2007 el Premi Iberoamericà de novel·la Elena Poniatowska en el seu honor, i el 2012 va batejar amb el nom d'Elena Poniatowska un tren de la línia 12 del Sistema de Transport Col·lectiu, Metro, en homenatge a la trajectòria de l'escriptora. Així mateix, aquest any 2013 el Govern del Districte Federal inaugura l'Escuela Elena Poniatowska al Centro de Asistencia e Integración Social (CAIS) Villa Mujeres a la Colonia Pastera Vallejo de la Delegación Gustavo I.