Mor l'actriu Amparo Rivelles als 88 anys

L'actriu Amparo Rivelles ha mort aquest dijous als 88 anys, segons han informat a Efe fonts pròximes a la família. La capella ardent s'instal·larà aquest divendres al Teatro Alcázar, que estarà obert des de les deu del matí a les cinc de la tarda per "desig exprés de l'actriu". Així ho ha confirmat la família, que ha afegit que Rivelles tenia predilecció per aquest teatre, on va viure grans èxits. L'artista ha mort aquesta nit a la Clínica de la Concepción, de Madrid, on estava ingressada des de feia uns quants dies. 

Amparo Rivelles ha estat una de les actrius més importants del cine espanyol i va ser guardonada amb el Premio Nacional de Teatro i el premi Goya a la millor actriu.

Va treballar amb Orson Welles i va viure a Mèxic en un exili voluntari entre 1957 i 1979, i entre les seves interpretacions més elogiades figuren 'Eloisa está debajo del almendro', 'Anillos para una dama', d'Antonio Gala, i 'El caso de la mujer asesinadita', de Miguel Mihura.

A més de néta i filla d'actors --els seus avis eren José Rivelles i Amparo Guillén, i els seus pares, Rafael Rivelles i María Fernanda Ladrón de Guevara--, era germana de Carlos Larrañaga i tia dels actors Amparo Larrañaga i Luis Merlo.

Debut matiner en el teatre

Nascuda a Madrid l'11 de febrer de 1925, Amparo Rivelles va debutar als escenaris de Barcelona als 13 anys a la companyia de la seva mare, María Fernanda Ladrón de Guevara, amb la comèdia 'Siete Hermanas', de Leandro Navarro. Només dos anys més tard, amb 15 anys, va fer la seva primera aparició en el cine, a la pel·lícula 'Mari Juana', d'Armando Vidal.

Va obtenir la fama ràpidament i va aconseguir un contracte en exclusiva amb la productora Cifesa, per a la qual va realitzar algun dels seus millors papers els anys 40 i 50. Entre les seves interpretacions més elogiades de la seva primera etapa figuren 'Eloisa está debajo del almendro' (1943) i 'La fe' (1947), pel·lícules dirigides per Rafael Gil. D'aquesta època també són els seus films 'Los ladrones somos gente honrada' (1941), 'Malvaloca' (1942), 'Fuenteovejuna' (1947), 'La duquesa de Benamejí' (1949) i 'La Leona de Castilla' (1951). A més, va treballar amb Orson Welles a 'Mister Arkadin' (1954) i amb Tulio Demicheli, a 'La ferida lluminosa' (1957).

Va viatjar a Mèxic el 1957 per interpretar l'obra de teatre 'Un cuarto lleno de rosas' i el que en principi havia de ser una curta estada es va convertir en un exili voluntari de més de 20 anys. Allà va néixer la seva filla María Fernanda, va seguir fent cine i teatre i va irrompre a la televisió com a protagonista de grans sèries, encara que al mateix temps va seguir fent altres papers a Espanya.

Teatre, cine i televisió

Al tornar a Espanya, el 1979, va reaparèixer en l'escena amb la comèdia de Santiago Moncada 'Salvar a los delfines' i després amb 'Anillos para una dama', d'Antonio Gala. Va representar el 1982 'El caso de la mujer asesinadita', de Miguel Mihura, amb què va obtenir el premi que porta el nom de l'autor.

Amb Lola Cardona va protagonitzar 'Hay que deshacer la casa' (1986), de Sebastián Junyent, paper pel qual va ser guardonada amb el premi Lope de Vega i amb un premi Goya a la millor actriu protagonista per l'adaptació cinematogràfica de José Luis García Sánchez.

Un dels seus papers més recordats a la televisió és el de Doña Mariana a la sèrie 'Los gozos y las sombres' (1982), on va treballar amb el seu germà, Carlos Larrañaga. Va celebrar les seves noces d'or al teatre el 1988 amb 'La Celestina', en una adaptació de Torrente Ballester dirigida per Adolfo Marsillach.

Amb la pel·lícula 'Esquilache' (1989), film dirigit per Josefina Molina, va ser nominada de nou a un premi Goya com a actriu de repartiment. Amb Alberto Closas, va protagonitzar el 1993 'El canto de los cisnes' i va donar vida a Paula Raíces a 'La Regenta', de Clarín, realitzada per a la televisió sota la direcció de Fernando Méndez Leite.

Adéu als escenaris el 2006

El 1999 va estrenar 'Los árboles mueren de pie', d'Alejandro Casona, amb la qual va rebre homenatges a Cadis i Santander al coincidir la gira, el 2000, amb el seu 60è aniversari com a actriu. Va interpretar també, del 2001 al 2003, 'Paseando a Miss Daisy', d'Alfred Uhry, amb la qual va arribar a les 60 representacions en gira per tot Espanya. Amb Núria Espert va representar, entre el 2003 i el 2004, 'La brisa de la vida', dirigida per Lluís Pascual.

Notícies relacionades

Eurovisió: ¿I si arriba a guanyar Israel?

Melody: «Em quedo amb l’amor de tots els països, tot i que de vegades prevalguin altres coses»

La seva última actuació va ser amb 'La Duda', el 2006 i, quan estava de gira amb aquesta obra, la va suspendre a Múrcia, encara que va anar a Santander, la ciutat que la va veure debutar, on va anunciar el seu adéu als escenaris.

Amparo Rivelles va obtenir els més prestigiosos reconeixements com a actriu: la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1990), el Premio Nacional de Teatro (1996) i la Medalla d'Or al mèrit Cercle d'Escriptors Cinematogràfics (2006).