Frank Kalero: «La crisi és bona per a la creació»

Nascut a Cambrils fa 36 anys, Frank Kalero es defineix com un «home orquestra àvid d'intercanvis». Una actitud vital la seva que l'ha catapultat a la direcció artística de la quarta edició de Photoquai, la biennal de fotografia més visitada del món. Organitzada pel Museu del Quai Branly de París, exhibeix -fins al 17 de de novembre vinent- als jardins del centre i al costat del Sena treballs de 40 artistes.

Sota el títol de ¡Mira'm!, la biennal reflecteix la diversitat del planeta amb el focus centrat en els seus habitants per sobre de fronteres i prejudicis. Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra i en Fotografia Documental per l'Internacional Center of Photograpy de Nova York, Kalero ha fundat revistes a Madrid (OjodePez), Berlín (The world according to) o Nova Delhi (x) i ha dirigit festivals de fotografia des de Barcelona fins a Hong Kong. Després de passar per La Fàbrica de Benetton, avui viu a São Paulo, on prepara l'edició de Punctum per a l'Amèrica Llatina i treballa en la creació d'una plataforma de comunicació online. Una trajectòria d'acord amb la seva visió «mundialista i mundialitzada» de la imatge.

-¿Què representa, per a vostè, dirigir Photoquai? 

-És l'exposició de fotografia més gran del món pel que es refereix a públic, amb més de 400.000 visitants en l'edició passada. És gratuïta i ubicada al carrer, de manera que ho veig com una gran responsabilitat social.

-¿Què aporta respecte a altres biennals? 

-Photoquai està dirigida al públic en general. És una biennal popular, oberta a tothom i que usa exclusivament la fotografia com a mitjà. La seva missió és promocionar els artistes de països que històricament han estat fora del cercle dels mitjans de comunicació occidentals.

-¿Quin ha sigut el seu criteri de selecció i amb quin objectiu? 

-Que siguin imatges atractives amb un fort contingut social, que puguin desencadenar un pensament crític en el públic.

-¿Quin valor dóna a la fotografia en plena revolució de les xarxes socials i d'Instagram? 

-És la democratització del llenguatge visual. La gent està aprenent a sintetitzar les emocions en una imatge, i a la vegada els usuaris estan aprenent a llegir aquestes imatges.

-Les xarxes poden crear la sensació que tothom és fotògraf, ¿o no? 

-Ser fotògraf no és fer fotos, de la mateixa manera que per escriure un no es fa novel·lista.

-Per un altre costat, és un art cada vegada més cotitzat a les subhastes i que comença a entrar als museus... 

-Subhastes i museus pertanyen estrictament a la indústria cultural. Com qualsevol indústria necessita adaptar-se, innovar, reinventar-se, i captar nous mercats per  generar més benefici. Això és bo, perquè col·lateralment afecta d'una manera positiva el procés creatiu.

-La seva trajectòria li permet veure el món des d'una altra òptica. ¿Com veu el paper d'Europa? 

-M'ha ajudat a perdre aquesta sensació etnocèntrica que tenim a Europa. L'Egipte dels faraons va sucumbir igual que Grècia i l'imperi romà. Pensar que Europa serà diferent no és sinó la constatació d'aquest etnocentrisme. Europa va ser prescriptora cultural durant segles, després ho van ser els Estats Units, en el futur segurament ho serà la comunitat utòpica d'internet.

-¿La crisi ho engoleix tot o veu sorgir-ne alguna cosa nova?

 

-La crisi sempre ha sigut bona per als processos creatius, ajuda a eliminar les propostes mediocres. I a la vegada serveix per despertar el ramat desconcertat.

-¿I la publicitat ?

Notícies relacionades

Les millors sèries d’aquest any: coses que els Emmy 2025 no haurien d’oblidar 

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

 

-Publicitat i propaganda són unes eines fantàstiques per comunicar. Hi ha molt art en això, sobretot en la capacitat de manipular i dirigir les masses en una direcció concreta. De fet no deixen de ser les tècniques d'Aristòtil i Goebbels adaptades al mercat.