Tricicle deixarà de rodar al final de 'Bits'

Fa 35 anys que roden, d'èxit en èxit, i se'ls ha oxidat la carrosseria. «Al cap tenim una edat jove però el cos ho contradiu. Aviat tindrem edat de jubilar-nos», es justifica Tricicle després de confirmar que Bits serà «molt probablement» el seu últim espectacle creatiu, amb ells en escena. «Al principi podíem fer tres salts mortals i ara ja ens costa una tombarella», exemplifica Paco Mir. «Un mortal ja seria mortífer», intervé Joan Gràcia, mentre Carles Sans, que completa la terna, argumenta: «Fem un gènere molt físic, partitures gestuals de ritme molt accelerat que tenen una gran exigència corporal. Encara que aparentment estem fantàstics, no volem acabar com Rudolf Nureyev en la seva última etapa».

Però la dissolució d'a-quest «matrimoni de tres», com s'han definit, serà solament a nivell interpretatiu. La seva intenció és seguir entre bastidors com a directors i productors, com van fer amb Spamalot i Forever young. També tindran més temps per a les seves aventures extramatrimonials, les que els han portat a emprendre projectes en solitari, amb el promiscu Mir al capdavant.

Els mestres del gest van presentar ahir el seu últim treball, Bits, que va recalar ahir a la nit al teatre Poliorama, on estaran fins que el públic els en faci fora. Hi arriben embalats després d'haver rebut les rialles i els aplaudiments de més de 158.000 espectadors des que l'obra es va estrenar, el maig del 2012, a Alacant. «Aquí arribem amb el muntatge més rodat i l'hem allargat 10 minuts, per a un total d'una hora i 20», expliquen.

Anuncien la seva proposta com «un espectacle digital amb codis de gags trinaris». Convertits en bits (unitat mínima d'informació usada en informàtica), salten a l'arena vestits de llums i es posen a navegar per internet per fer-ne de les seves. «La xarxa és un calaix de sastre en què tot hi cap, i axò ens permet encandenar gags sense connexió i a un ritme frenètic, com és internet. És un muntatge molt atractiu i ràpid», sosté Mir.

Se serveixen del món virtual per treure el cap per la finestra de la quotidianitat i retratar-la amb el seu humor silent. Entre els 15 esquetxos n'hi ha un parell d'homenatges -als Luthiers i a Jacques Tati- i el rescat d'algun personatge del passat, com les velletes que parlaven francès a Exit. «La nostra única intenció és fer riure», conclouen.

Notícies relacionades

Oriol Broggi passa el testimoni amb ‘Refugi’

El món que deixarem als fills

Vegeu el vídeo de l'espectacle amb el mòbil o

a e-periodico.cat