León Benavente, rock urgent

Són músics veterans. Per això aquest ho sembla tot menys un disc de debut. León Benavente és el primer àlbum, homònim, de quatre valents i inquiets músics que han decidit enfortir la seva amistat gravant una desena de cançons contestatàries, de rock urgent i amb aspecte melòdic. «Temes que reflecteixen el que es viu dia a dia en aquesta crisi que turmenta a tants nivells», amb atmosferes «fosques, agressives, pensades per als concerts», explica el cantant Abraham Boba. Dijous que ve el presentarà a La [2] de l'Apolo.

La banda la integren prestigiosos artistes de l'escena alternativa: dos fidels aliats de Nacho Vegas en la seva trajectòria en solitari, el mateix Boba i Luis Rodríguez, que aquí canvia per primera vegada el baix per la guitarra elèctrica; Edu Baos (baix i sintetitzador), membre del grup Tachenko, i César Verdú, destacat bateria de l'escuderia Schwarz (autors del genial disc Alquimística).

Al disc León Benavente no hi ha res que sigui evident, no cauen en l'explicitat, però tot és contundent. El desencant generacional, la crítica social i fins i tot estancats estaments tenen cabuda en les lletres de les seves cançons. La monarquia en surt malparada a la incendiària El rey Ricardo, la peça que precisament ha volgut abordar en acústic per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA la meitat de la banda.

El futur del Rei

«Que la historia se apiade de mí/ que el futuro se apiade de mí», suplica el protagonista d'aquesta cançó, amb estrofes encara més sucoses: «Voy a extralimitarme en todas mis funciones… Soy un miserable, un ruin… Y gracias a vosotros sigo aquí… Y de aquí, no me muevo». ¿La història s'apiadarà del nostre monarca? «Hi haurà qui relacioni aquesta lletra amb ell i qui no. Però si hi ha una cosa clara és que tant la classe política com la monarquia estan aquí perquè hi ha gent partidària que així sigui -contesta-. I hi haurà opinions per a tots els gustos: qui se n'apiadi i qui el critiqui».

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Un altre títol per a aturar-se és Ánimo, valiente. El primer senzill «Tú que has hecho tanto por la independencia/ Y hablas un idioma casi extinguido». ¿Una apologia o una crítica a l'independentisme? «Són frases que se t'ocorren sense pensar que generaran aquesta mena de debat. Fas cançons per comunicar, i si algú se sent al·ludit, perfecte», comenta Boba.

León Benavente està gravant més material. Un epé que sortirà el desembre vinent. Les expectatives d'aquest grup, que combinen amb els seus grups respectius: «Viure el dia a dia i seguir fent música», assegura Rodríguez, que d'amagat li anava ensenyant al cap Nacho Vegas (asturià com ell) el resultat d'aquesta creativa infidelitat. ¿I què li deia? «Quins cabrons. ¡Com m'agrada!»