Henning Mankell: "Estic content de com va acabar Wallander"

Ja fa quatre anys, Henning Mankell (Estocolm, 1948) va decidir tancar definitivament la seva sèrie de novel·les protagonitzades per l'obès i taciturn inspector Kurt Wallander amb 'L'home inquiet'. Semblava el final, però els seus seguidors s'han trobat un regal inesperat, com la mà d'un cadàver que sorgeix de terra en una granja a 'Ossos al jardí' (Tusquets), una novel·la curta publicada només a Holanda el 2003, prèvia al llibre final de la sèrie i que demà arriba a les llibreries. Mankell, a punt de deixar Suècia per tornar a les seves casernes d'hivern a Moçambic, on viu part de l'any, va parlar d'aquest llibre la setmana passada a Göteborg.

--¿Quina és la història d'aquest llibre?

--El vaig escriure fa 13 anys, a petició del meu editor holandès, com a regal als compradors dels meus altres llibres. I em vaig oblidar d'ell. Però Kenneth Brannagh el va trobar i va decidir fer amb ell un capítol de la sèrie de Wallander de la BBC. Llavors el vaig tornar a llegir i me'n vaig endur una sorpresa. Era una història bastant bona. Així que, vaig dir, publiquem-la també.

--¿L'ha reescrit? Perquè hi ha pistes (la decadència física de Wallander, el seu desig de retirar-se en una casa de camp amb un gos) que sembla que preparin 'L'home inquiet'.

--No, no vaig canviar res, perquè no volia modificar la manera com havia tancat la història de Wallander. No em calia fer-ho. Només vaig corregir en el llibre alguns petits errors. I sí que és cert que si llegeixes aquest llibre després té continuïtat amb el llibre final.

--Amb 'L'home inquiet' no va acabar amb la vida de Wallander, com molts temien, però, després d'aquest final, va quedar clar que no seguiria publicant novel·les de la sèrie una vegada i una altra. Crec que els seus lectors van acabar tristos, però alhora van respectar molt com va tancar la història.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Hiperconnectivitat

A la recerca de la veritat a l’Índia

--Sí... Si en aquesta taula en lloc de dues persones n'hi hagués tres, estadísticament una de les tres acabaria tenint alzheimer. Així, que ¿per què no fer que tingués aquesta malaltia? És una cosa que a la gent li passa. Totes les reaccions que m'han arribat dels lectors accepten aquesta manera d'acabar. M'agrada que el seu final sigui una cosa que ens pot passar a qualsevol de nosaltres, em sembla bé. Estic molt content de com vaig acabar amb Wallander, perquè la gent ho va acceptar.

>>Llegiu l'entrevista completa amb l'escriptor Henning Mankell, creador de l'inspector Wallander, a e-Periódico