Jujol brillarà als actes de BCN com a capital de l’arquitectura

Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura des del dia de santa Eulàlia (12 de febrer) fins al dia de santa Llúcia (13 de desembre) del 2026, i durant aquests 10 mesos la ciutat, tota la ciutat, s’omplirà d’exposicions, rutes, cicles de conferències, tallers, etcètera, que "explicaran a la gent la importància que l’arquitectura i l’urbanisme tenen en les seves vides", va dir Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, durant la presentació de l’avenç del programa, ahir a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili.

En total, hi haurà més de 200 propostes que donaran lloc a més de 1.500 activitats. Collboni va remarcar que es tracta d’un programa "coral" elaborat de "baix a dalt", en el qual ha participat "tot l’ecosistema" barceloní de l’arquitectura, l’urbanisme, el paisatgisme i el disseny: 170 escoles, universitats i entitats professionals i culturals hi han presentat iniciatives.

El pressupost és d’11 milions d’euros, aportats de manera equitativa per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, les tres administracions que impulsen la capitalitat arquitectònica de Barcelona el 2026. A aquesta la ciutat hi va accedir de manera automàtica al ser designada per acollir el Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), cita professional que se celebrarà del 28 de juny al 2 de juliol de l’any vinent.

Maqueta d’11 per 9 metres

Entre la desena d’exposicions confirmades destaquen la d’una nova maqueta de Barcelona d’11 per 9 metres (escala 1:1.500) i les dedicades a l’arquitecte, dissenyador de jardins i urbanista Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981), els 125 anys de premis d’arquitectura a Barcelona, la relació entre l’obra de Pablo Picasso i l’arquitectura i Josep Maria Jujol, la primera mostra sobre l’arquitecte modernista després que la seva família donés el seu fons al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

L’associació 48h Open House Barcelona posarà en valor amb visites guiades el patrimoni arquitectònic, social i urbanístic de Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi, districtes fora del circuit cultural habitual de Barcelona, mentre que Catalunya open wood mostrarà edificis exemplars construïts amb fusta en tota la comunitat autònoma.

Cada mes, un dels 10 districtes de la ciutat es convertirà en l’espai de referència de la Capital Mundial de l’Arquitectura. A cada districte es rehabilitarà una paret mitgera, "una transformació aparentment petita però que té un impacte enorme", va assenyalar Maria Buhigas, arquitecta en cap de Barcelona.

Societat més conscient

Les 10 parets mitgeres rehabilitades, fruit d’un concurs internacional, seran part del llegat físic que deixarà l’esdeveniment internacional a la capital catalana. No obstant, l’aspiració és deixar un llegat immaterial molt més potent. "El més important és deixar una societat més conscient de la importància de l’arquitectura", va dir Iñaqui Carnicero, secretari general d’Agenda Urbana, Vivenda i Arquitectura del Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana. Des dels punts de vista "econòmic, social i mediambiental", va afegir.

Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, hi va afegir un matís rellevant en el context de boom migratori que viu Catalunya: "L’arquitectura és un mecanisme d’inclusió" i cal que estigui pensada per a la "convivència cívica".

Gaudí i Cerdà

Notícies relacionades

‘Sirat’, triada per l’Acadèmia per anar als Oscars

Batalla pels festivals

Amb la celebració de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 coincidiran els actes del centenari de la mort d’Antoni Gaudí i els 150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà. Gairebé es pot parlar d’una alineació d’astres. Esperin sinergies.

L’alcalde Collboni va voler deixar clar que la mirada de la capitalitat serà més al futur que al passat, en concret a l’horitzó del 2035, amb una Barcelona "en transformació" a la Zona Franca, al litoral, a la Sagrera i a Montjuïc, i amb els reptes marcats per l’actual crisi de la vivenda, el canvi climàtic i les seves conseqüències i la mobilitat a superar. A diferència de l’any 1992 (amb la celebració dels Jocs Olímpics a la ciutat) i del 2004 (amb el Fòrum Universal de les Cultures), per no tornar la mirada més enrere, aquest esdeveniment internacional no serà un motor de transformació de la ciutat, va remarcar.