‘Sirat’, triada per l’Acadèmia per anar als Oscars

Des que es van donar els noms de les tres pel·lícules per les quals l’Acadèmia espanyola del Cine havia apostat per als Oscars, Sirat, d’Oliver Laxe; Sorda, d’Eva Libertad, i Romería, de Carla Simón, semblava clar que l’aposta d’aquest any seria finalment la primera per diversos motius. Pel model de pel·lícula que és pel que fa a producció. Pel tema tractat i el seu estil visual. Per ser els germans Almodóvar uns dels productors del film, i ja se sap que el director de La habitación de al lado té predicament a Hollywood. I por haver aconseguit Laxe el Premi del Jurado al festival de Canes.

Eren massa elements que decantaven la balança, al qual s’ha d’afegir el bon rèdit comercial que Sirat ha donat fins a la data. Estrenada el 6 de juny passat, la pel·lícula ha sigut vista per més de 400.000 espectadors, amb una recaptació pròxima als tres milions d’euros. El film s’ha convertit en una de les inesperades sorpreses de la temporada. Sirat forma part de les produccions originals de Movistar Plus+, i la plataforma l’estrena en streaming demà divendres.

Barreja estils i temàtiques

La pel·lícula, que parteix ja també com a favorita per als premis Goya que se celebraran a Barcelona el 28 de febrer vinent, barreja estils i temàtiques, ja que es tracta de drama, relat d’aventures i film claustrofòbic –tot i que filmat en els espais oberts del desert– sobre la lluita per la supervivència. El seu heterogeni grup protagonista està conformat per diversos homes i dones que viuen al marge del sistema, recorrent països a la recerca de raves en aquests paisatges desèrtics no conquerits, i un pare i el seu fill petit que intenten trobar, de rave en rave, la filla adolescent desapareguda.

L’atzar, i la necessitat els uneixen. Laxe posa tots els obstacles possibles a la marxa d’aquests personatges en dos voluminosos vehicles, amb girs constants que els fan variar la meta. Hi ha ecos d’aventures obsessives com Aguirre, la còlera de Déu, de Werner Herzog, o altres films que han retratat molt bé la lluita per la supervivència en un paisatge hostil, cas d’El salario del miedo, d’H. G. Clouzot, i el seu remake nord-americà Carga maldita, de William Friedkin.

Notícies relacionades

Jujol brillarà als actes de BCN com a capital de l’arquitectura

Batalla pels festivals

I també, tractant-se de Laxe, un evident rerefons espiritual. La paraula àrab sirat pot traduir-se per camí o sender, i en la cultura religiosa de l’islam As-sirat és el simbòlic i estret pont que connecta el paradís amb l’infern i que totes les ànimes han de creuar el dia de la seva resurrecció si aspiren a arribar al paradís. Cada persona, depenent de les seves creences, té una manera diferent de travessar aquest pont. És el que diferencia el pare a la recerca de la seva filla, interpretat per Sergi López, de la resta del grup, amb una altra filosofia i forma de vida. Hi ha al film diverses seqüències que mostren aquest caminar o deambular diferent per un mateix sender. Sirat, en tot cas, és el camí més obvi per arribar a la glòria, ja que n’existeixen altres, segons l’Alcorà, no tan fàcils. En el fons, es tracta del camí per conèixer Déu. Tot camí és ple d’obstacles. Els que disposa Laxe als seus personatges mostren també el món actual en descomposició, els conflictes bèl·lics, les repressions, les mines personalitzades, la migració, les diàspores.

Altres dels films escollits per les seves respectives acadèmies per optar a millor pel·lícula internacional en els Oscars són No other choice, de Park Chan-wok (Corea); Valor sentimental, de Joachim Trier (Noruega) Un simple accidente, de Jafar Panahi (Iran, Palma d’Or a Canes), i La tarta del presidente, de Hasan Hadi (Iraq).