'Millennium', el còmic

Tres novel·les supervendes, una versió televisiva i una trilogia cinematogràfica sueques, una pel·lícula americana... A la milionària 'factoria Millennium' només hi faltava el còmic. La icònica figura de la superdotada 'hacker' punk Lisbeth Salander, moderna heroïna sorgida de la ment del prematurament mort Stieg Larsson, reneix sota els sòlids pinzells del dibuixant barceloní Josep Homs. Dos anys han passat des que a la Fira del llibre de Frankfurt del 2011 els hereus legals de l'escriptor i periodista suec, el seu pare i el seu germà, autoritzessin l'adaptació a la vinyeta de la seva trilogia pòstuma. Van firmar amb DC Comics la publicació d'una versió americana a Vértigo, una altra en manga, i una altra europea, amb l'aval de l'editorial francobelga Dupuis, que va encarregar el treball a Homs (1975) i al guionista belga, establert a Estocolm, Sylvain Runberg (1971). El resultat d'aquest tàndem, un còmic d'aire 'bande dessinée' concebut com a obra d'autor, arriba demà a les llibreries, en català i castellà, amb els drets venuts a una dotzena de països, entre ells, Itàlia, Alemanya, el Brasil, Grècia, la Xina, el Japó, Dinamarca i el Canadà.

Passada ja la febre Larsson, el primer volum de tres (el segon, l'octubre del 2014), 'Millennium I. Els homes que no estimaven les dones' (Fanbooks / Planeta DeAgostini), recupera una Salander amb un renovat drac tatuat a l'esquena. «És radicalment oposat al típic drac japonès que tant hem vist. És més inacabat, desdibuixat, carcerari, fet amb línies i semicircumferències que es van creuant», descriu Homs, que només va posar una condició per portar a bon port l'adaptació: «A nivell de dibuix, la meva única imposició era que jo decidia, que jo escollia l'estil, com eren els personatges... En aquests projectes et poden marcar i estar molt a sobre, però els editors suecs de Larsson no van posar-hi pegues i els va agradar l'enfocament. I encara que van arribar a insinuar que com a homenatge a l'autor, el personatge de Mikael Blomkvist podria assemblar-se a l'escriptor, afortunadament els ho vam treure del cap.

LISBETH, EL PUNTAL / Així, perfilen seductor el periodista, que amb l'ajuda de Salander resol la desaparició d'una jove hereva 44 anys abans. «Vaig buscar que fos prou atractiu perquè el seu èxit amb les dones resultés creïble, encara que a les novel·les el seu personatge és menys poderós i carismàtic que el de Lisbeth. Amb ella podria haver exagerat més la seva imatge però vam pensar que llavors ens sortiria algú massa preocupat pel seu aspecte físic i no és el cas. Ella és el puntal de la sèrie».

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Homs, sorgit de l'inestimable planter de l'Escola Joso, se sent a gust al mercat francobelga, on va publicar 'El Ángelus', amb Frank Giroud (Norma), i al qual va accedir, malgrat no ser cap gran lector de superherois, després de tres anys d'estar al circuit nord-americà. «El ritme i la forma de treball més industrial de producció no em convencia i no senties que el còmic fos obra teva, però en vaig aprendre molt».

La intenció d'Homs i Runberg, que es van reunir a Estocolm i van recórrer la ruta 'Millennium', prenent fotos per recrear els escenaris, era que el còmic «funcionés per si sol, sense necessitat d'haver llegit els llibres ni vist les pel·lícules». El dibuixant, tot i que abans de rebre l'encàrrec havia vist la trilogia sueca, protagonitzada per Noomi Rapace, va evitar després veure la cinta de David Fincher, amb Daniel Craig i Rooney Mara. «No volia intoxicar-me ni que cap personatge s'assemblés als del cine. Ens vam basar en els llibres, en el seu esperit. Encara que per mostrar en llenguatge còmic com són i quines relacions mantenen els personatges vam inventar seqüències». Com les que intercalen d'un assassí amb les seves víctimes, que junt amb les de Lisbeth són les que millor mostren la violència contra les dones que tant va denunciar Larsson. «Aquestes escenes tan fosques no han sigut fàcils -admet-. Per emfatitzar el dramatisme vaig abusar dels clarobscurs. Vaig aprofundir més en el blanc i negre amb la tinta. I el color em va servir per crear atmosferes». L'atmosfera 'Millennium'.