Ginés Sánchez s'emporta el Tusquets de novel·la

Ginés Sánchez és un home de múltiples facetes. Ahir aquest viatger murcià que l'any passat va debutar en la novel·la amb Lobisón amb una bona recepció crítica, va rebre de mans de Beatriz de Moura el premi Tusquets per Los gatos pardos, la seva segona novel·la, una obra violenta i descarnada com pugui ser-ho una pel·lícula dels germans Coen, tot i que situada a l'horta murciana, en la qual s'entrecreua el destí de tres personatges radicals.

Va exercir com a padrina Almudena Grandes membre d'un jurat presidit per Juan Marsé (el qual, malgrat que havia promès que hi seria, va excusar la seva assistència), però Sánchez, que va seduir el personal amb el relat de com es desfeia dels escorpins king-size que entraven a la seva cabanya a Costa Rica (armat amb un  pal d'escombra i una galleda), no semblava que necessités tutela. També va explicar que la intenció última de la seva novel·la es pot explicar amb la imatge d'un estrany bacteri que quan fa la fotosíntesi exhala àcid sulfúric. Això és metafòricament el que produeixen els seus tres personatges, un verí corrosiu que adquireix diferents formes i textures narratives. Un és un sicari mexicà que des d'aquelles terres, a Zihuatanejo, relata la seva pròpia visió d'uns fets que transcorren a San Javier, Múrcia, i que tenen a tenen a veure amb la mort d'un home a qui s'havia de protegir i amb la celebració d'una festa. El segon és un aventurer misteriós. I la tercera en discòrdia, una noia de quinze anys desitjosa de deixar enrere la infància com més aviat millor. «S'ha de dir que aquesta és una història de personatges dolents i recargolats que, tot i que són molt dolents, acaben sent molt humans», explica l'autor. Tampoc és estrany que aquesta novel·la que comença com un violent western «però amb telèfons mòbils» begui directament de la lectura meravellada que Sánchez va fer de Cormac McCarthy. «Va ser una il·luminació per a mi. Jo no sabia que això es podia fer així», explica en relació amb la contundència de l'autor americà que inicia cada paràgraf com si fos «el principi d'un capítol» i no es molesta, com també fa el cineasta Wong Kar-wai, a explicar què ha passat en les escenes suprimides del relat.

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

ABISMES INTERIORS / Fer que els teus herois s'hagin decantat pel costat fosc i mantenir malgrat això l'empatia amb el lector -cosa que la sèrie Breaking Bad ha sabut fer molt bé, encara que Sánchez confessi que no l'ha seguit- és un repte que a l'autor li sembla que està en sintonia amb aquests temps allunyats de la simplificació. «Ja no hi ha bo i dolents a l'estil clàssic».  Així admet que la seva intenció és «pertorbar el lector deixant-li una sensació de suspens» i fent que s'endinsi en els abismes interiors dels personatges.

El format de l'entrega del premi Tusquets Editores ha canviat a partir d'aquesta edició, ja que en comptes de ser anunciat a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, a Mèxic, com fins ara, ho ha estat a Barcelona. No obstant, sí que es presentarà a la FIL al novembre, quan es publiqui el llibre.