Joaquín Reyes: «Dibuixar una pedra és gratificant. Ningú posa com elles»

Còdols, fòssils, dòlmens, lloses, monòlits i llambordes adquireixen qualitats humanes a 'Realidad a la piedra' (Reservoir Books), segon còmic de l'humorista d'Albacete Joaquín Reyes. A mig camí entre la reflexió filosòfica i l'astracanada, el llibre es publica just en el moment en què Reyes acaba d'estrenar a La 2 el 'talk-show' sobre internet 'Torres y Reyes' juntament amb la periodista Mara Torres. La intensa activitat del geni manxec darrere de 'La hora chanante', 'Muchachada Nui' i 'Museo Coconut' es completarà amb la seva visita al Club Capitol, a mitjans d'octubre, per presentar 'Que me aspen', el seu nou espectacle de monòlegs.

–Un llibre sobre pedres. ¿Per què?

–Fa uns anys, sense saber ben bé per què, vaig començar a fer acudits sobre pedres. Al principi eren dibuixos molt senzills, però després, i pensant en una possible publicació, vaig començar a elaborar-los més. Dibuixar una pedra és molt gratificant. Ningú posa com elles. De totes maneres, aquests acudits de pedres són una excusa per parlar de l'ésser humà. Prosopopeies.

–¿D'on sorgeix aquest Joaquín Reyes existencialista? Sol veure's el seu humor com a absurd, delirant o pirat, però no metafísic.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

–No m'ho havia plantejat... Doncs potser perquè vivim en una època en què, més que mai, un es fa preguntes: ¿qui som? ¿A on anem? ¿És inevitable el nostre destí? ¿Estem abocats al berenar-sopar? Hi ha, potser, un cert fatalisme sobrevolant el llibre, encara que el que pretenia era reflectir unes situacions sense jutjar-les i que fos el lector el que en tragués les seves pròpies conclusions. També hi ha bromes que són xorrades sense solta ni volta.

>>Llegiu l'entrevista completa amb l'humorista Joaquín Reyes a e-Periódico