Germandat boletaire a Vic

Sabíem que Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver (el guitarrista i compositor d'Antònia Font) compartien sensibilitats i univers poètic, i ahir a la nit va quedar clar en el recital a sis mans (més les d'Antonio Fidel, baix, i Xarli Oliver, bateria) que van brindar a Vic, el concert inaugural del Mercat de Música Viva. La mostra va obrir al centre escènic L'Atlàntida la seva 25a edició amb un repertori galàctic i boletaire ric en heterodòxies, gestos irònics i complicitats a tres bandes.

Un recital que va deixar constància d'un «reconeixement» dels tres músics «envers el públic i entre ells», com va apuntar minuts abans Ramon Muntaner, un dels sis exdirectors del Mercat (amb Víctor Jou, Carles Sala, Jordi Turtós, Manel Montañés i Lluís Puig) i ideòleg de la reunió, en els parlaments inaugurals de la mostra. Un Mercat afectat per una baixa, la d'Els Pets, que han suspès els primers quatre recitals de la seva gira per una «crisi d'estrès» del seu cantant, Lluís Gavaldà.

El repertori va constar de 15 cançons, cinc de cada, que van abordar tots tres junts la majoria, si bé el recital, àgil i de tacte pop, es va obrir amb Portet i Oliver amb Paisatge amb anxova, del primer, i un Surfistes en càmera lenta, del mallorquí, en versió, segons va dir, «disc samba».

Després van simular que Sisa arribava amb retard per «problemes amb el transport públic», i van començar Coristes i numismàtics sense ell fins que, a punt per a la tornada, va irrompre somrient, amb roba de presentador de music hall i barret canutier. Van seguir alternant-se cançons d'uns i altres: Hansel i Gretel, Homes i dones del cap dret i un punt àlgid de la nit, La primera comunió, clàssic de Sisa de l'àlbum Galeta galàctica (1976), en què Oliver va extreure sons d'orgue d'església de la seva guitarra sintetitzada. Paraules majors de la poètica galàctica més genuïna, amb pompa i circums-tància.

Notícies relacionades

Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona

Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’

Petit homenet, d'Oliver, va airejar la influència del cantautor de Poble-sec, que va desaparèixer de l'escenari per a les dues cançons següents. Ni parlar-ne de caiguda de tensió: Sunny day, a veu i guitarra, va portar un Portet que es va superar com a crooner càustic en una implacable anticançó de l'estiu («it's a sunny day / cançons d'amor carbonitzat»), i Sa núvia morta va deixar un rastre inquietant, tocat per les barroques sanefes de guitarra d'Oliver.

FILOSOFIA MICOLÒGICA / I un altre far de la nit: El fill del mestre, un Sisa del 75 en estat de gràcia, amb la descripció d'entremaliadures i un devastador clímax («El fill del mestre ha calat foc a la casa!»). El guió del recital va dissenyar un clímax amb La rambla, de Portet, de tornada coral, i un dels himnes moderns de Sisa, Boletaires, manifest de germandat visionària. Però encara hi va haver tres propines: Final feliç, d'Oliver; Aquest any follarem com folls, de Sisa, i La música dels astres, de Portet. I la sensació que, en aquest inèdit trio, els talents no se sumen sinó que es multipliquen.