El Museu de l'Alhambra treu a la llum una carta d'amor de fa 92 anys

Els treballs de documentació del Museu de l'Alhambra per catalogar els seus fons han tret a la llum, en un cassetonat mudèjar d'una desapareguda església de Granada, la carta d'amor que un tal Pepe va escriure a la seva estimada Emilia el 1921.

Els jardins i racons de l'Alhambra amaguen a cada cantonada llegendes, secrets, amors i traïcions, molts enterrats per sempre i altres de descoberts per la tasca de conservació del personal del monument.

La missiva, d'una pobra ortografia i en un paper sense importància, ha envellit amagada en un cassetonat de fusta fins que el museu ha rescatat aquestes paraules d'amor.

Anècdotes i misteris

El seu valor no pot competir amb el d'altres peces utilitzades per sultans i princeses, però sí que deixen una reguera de misteris, anècdotes i les històries que la imaginació de cadascú pot dissenyar.

L'equip d'arqueòlegs que van descobrir la carta han explicat que el trosset de paper que emmarca les paraules d'amor ha vist la llum en un dels panys de fusta que componien el cassetonat de l'extinta església de San Gil de Granada, emmagatzemats al museu i de talla mudèjar.

Raïm per a Emilia

La carta, que s'aborda amb guants com si es tractés d'una joia, va ser escrita un dilluns fa 92 anys per Pepe, un veí del municipi de Sorvilán, que li explicava a la seva estimada Emilia que li enviaria amb un recader una altra missiva amb raïm dirigit a un tal Don Antonio.

"Si el miércoles no las llevara, no hables el jueves al otro que va con uvas (....) Me dirás si recibiste las uvas y que mandarás las cartas con el que lleve las uvas (...) Sin otra cosa por hoy, besos del que te quiere", diu la carta.

Entre Sorvilán i l'església granadina que va refugiar les lletres d'amor i raïm, entre Pepe i Emilia, distaven més de 92 quilòmetres de vies sinuoses, potser massa per declarar un amor que avui hauria arribat a cop de clic i amb emoticona inclosa per internet.

Final obert

La missiva ha descansat amagada en el racó sense que se sàpiga res dels seus protagonistes i amb un final obert perquè cadascú decideixi si Emilia va llegir aquelles lletres, les va respondre i va viure una vida feliç amb Pepe. O si potser una bogeria va portar els amants a quedar com es diu, per raïm, sense rebre notícies de l'altre.

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

El que sí han detallat al Museu de l'Alhambra és que la carta mai va penjar del sostre de l'església de San Gil, un extint temple ubicat al final del carrer Elvira de Granada que es va destruir a finals del segle XIX, abans de les lletres de Pepe, per albergar el disseny de la Gran Vía i l'ampli centre de la ciutat.

El personal de l'Alhambra seguirà ara la pista per conèixer cada detall dels llocs que van allotjar els panys de fusta del cassetonat mudèjar i amb ells, la carta d'amor.