Un heroi del seu temps

Des de la seva primera aparició aAction Comicsel 1938, Superman ha ajudat els Estats Units a lluitar contra la Gran Depressió, els nazis, els comunistes i qualsevol enemic d'aquest món i d'un altre, i en el procés ha evolucionat més que els pentinats de Neymar. I cada canvi en l'uniforme, en la muntura d'ulleres o en la professió -en la seva última encarnació per a DC Comics, Clark Kent es reconverteix en bloguer-, ofereix un diagnòstic delzeitgeist. Per exemple, en els anys 30, Superman era el flagell d'Al Capone i altres màfies i, quan va esclatar la segona guerra mundial, va deixar de lluitar per «la veritat i la justícia»per fer-ho per«la veritat, la justícia i l'estil americà», i es va convertir en símbol de patriotisme malgrat vestir amb els calçotets per sobre d'uns leotards de cos sencer i, no ho oblidem, de ser un alienígena.

Un ocell, un avió

Quan el cine i la televisió van començar a fixar-s'hi, van reproduir aquesta indestructible imatge de virtut absoluta. Primer, en la pell de Kirk Alyn, que li va donar vida en el serial en blanc i negreSuperman(1948) -excepte en les escenes de vol, en què es recorria als dibuixos animats- i enAtom Man vs. Superman (1950). Segon, en la de George Reeves, que ambAdventures of Superman(1952-1958) va entretenir les audiències televisives a raó de 26 episodis per temporada, i que va popularitzar allò de«¡És un ocell! ¡És un avió! ¡És… Superman!».

Reeves semblava nascut per ser un superheroi. El seu somriure podia fondre els pols de la Terra. En tenia prou d'omplir el pit per noquejar els dolents. Va acabar mort d'un tret al cap (¿suïcidi o assassinat?), depressiu i borratxo.

Els anys posteriors van ser temps convulsos que van comportar canvis en la mentalitat del país, de manera queSuperman(1978) i les seves tres continuacions van atorgar a l'heroi qualitats molt més humanes. Tenia sentit que l'interpretés Christopher Reeve, un home amb asma i, segons s'explica, un greu problema de sudoració

-entre presa i presa li havien d'assecar les aixelles- que va acabar convertint-se en la imatge que avui tots tenim impresa en el cervell de l'home d'acer. Encarnat pel desaparegut Reeve, Superman va seguir sent un figura, però va deixar aflorar la seva vulnerabilitat (¿quantes vegades va estar a punt de morir?) i la seva voluntat d'immolar-se per salvar la Terra.

Aquesta capacitat d'autosacrifici va seguir viva aSuperman Returns(2006), en què l'actor Brandon Routh -igual que Tom Welling en la telesèrieSmallville, retrat d'un Clark Kent postadolescent i confús, estrenada un mes després de l'11-S-, va recordar als nord-americans que, ara més que mai, el país necessitava herois. En ple Govern de l'ultracatòlic George W. Bush, Superman va ser retratat gairebé com un Déu cristià arribat a la Terra per salvar la humanitat.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Ara, El hombre de aceroarriba fins i tot més lluny, donant al personatge un currículum que recorda els Evangelis. I, reencarnat en Henry Cavill, Superman torna a ser l'heroi que els Estats Units semblen demanar: enfrontat al col·lapse econòmic, polític i mediambiental, i ple per terrors com l'atemptat de Boston o els segrestos de Cleveland, el país sembla menys procliu a la ironia de Christopher Reeve que a la foscor del Batman de Christopher Nolan, que per cert ha produïtEl hombre de acero.

Per més que canviï, en qualsevol cas, Superman segueix igual. Segueix creient a ulls clucs en el bé i el mal, i segueix sent la projecció dels nostres desitjos, pors i esperances. Per això no passa mai de moda.