El MEAM reivindica l'escultura figurativa

Tres-centes peces, 80 creadors iUn segle d'escultura catalana és el que proposa el Museu Europeu d'Art Modern (MEAM), l'espai que la Fundació de les Arts i dels Artistes, impulsada per l'arquitecte José Manuel Infiesta, va obrir el mes de juny del 2011 al Palau Gomis. En aquell moment, el centre va optar per exposar pintura contemporània procedent dels fons de la seva col·lecció. En aquesta ocasió, el museu ha apostat per les tres dimensions, ha estat cronològicament més ambiciós: de la segona meitat del segle XIX a l'actualitat, i presenta obres de nombrosos préstecs. Però en les dues mostres, i s'intueix que en totes les que vindran, hi ha una cosa que es manté inamovible: la figuració. No en va, la fundació va néixer amb el mandat de «potenciar els artistes figuratius», i amb la vocació de «contrarestar la gran i exclusiva protecció que els poders públics realitzen a l'anomenat art abstracte».

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Per mostrar com s'ha desenvolupat l'escultura a Catalunya al llarg de tots aquests anys, Infiesta ha reunit els grans creadors del país: Julio Antonio, Dalí, Rebull, Maillol, Blay, Clarasó, Llimona, Escaler, Borrell i Nicolau, Clarà, Manolo Hugué, Gargallo, Apel·les Fenosa, Marès i Subirachs, i així fins a arribar a 80. ¿Hi són tots? Gairebé. «Falta Carles Mani. La seva obraEls degenerats m'agrada molt però el seu estat és molt precari, i no ha pogut venir», explica Infiesta. Però hi ha altres peces capitals d'altres autors fonamentals. Hi haEclosió,de Miquel Blay;Repòs, d'Enric Clarasó;La gitaneta,de Joan Rebull;Desconsol, de Josep Llimona, i el bust de Goya, de Marià Benlliure, que cada any es reparteix als premis del cine espanyol. El pròleg el posen nou escultures monumentals (entre ellesNewton,de Dalí) al jardí del palauet, i l'epíleg, la creació contemporània: quatre terracotes realitzades el 2013 per Patrícia Riveras.

UBICACIÓ PRIVILEGIADA / Marbre, pedra i bronze, materials clàssics de l'escultura per a una mostra singular i sense precedents en la seva ambició historicista que «demostra que es poden fer coses sense subvencions públiques malgrat la crisi», afirma Infiesta, que es manifesta «content» per la marxa del museu, que no només «pretén acostar l'art al públic», sinó que persegueix convertir-lo en «casa» seva. D'aquí vénen els concerts i altres activitats que programa. De moment, per créixer, el seu objectiu més immediat, disfruta d'una ubicació privilegiada, al costat del Picasso. «La gent es cansa de fer cua i ve aquí», confessa Infiesta.