Mauro Pagani, el mar comú

Si, sovint, la cançó d'autor s'assenta en la paraula i relega a un segon terme les instrumentacions, aquest no és el cas de Mauro Pagani, un creador que fon les seves faules i pensaments lírics amb sofisticades estructures musicals. El seu univers sonor va nodrir una de les últimes nits de Barnasants, dijous al teatre Joventut de l'Hospitalet, en una sessió que el músic llombard va oficiar ben acompanyat per les seves notables amistats catalanes.

Pagani va construir un recital que va partir de la seva obra individual i es va assentar en el seu diàleg amb dos músics: un bateria i un teclista. A més de cantar, va alternar la guitarra amb el llaüt, el violí i la flauta, instruments aquests dos últims dels quals es va encarregar en l'època de Premiata Forneria Marconi, el grup de rock progressiu de què va formar part a la primera meitat dels 70. Però, si bé en aquells temps, Pagani es va apuntar a una tendència amb composicions «plenes de notes», com assenyalava dijous en aquest diari, ara tendeix a la síntesi en peces que realcen el factor melòdic, les ambientacions i unes textures que miren de tant en tant cap a sonoritats d'altres cultures mediterrànies.

Notícies relacionades

K-pop imperial, gairebé maquiavèl·lic

Sweeney, la ‘Taylor Switf’ republicana

Les peces de discos comDomani (2003) van reflectir aquesta voluntat transcultural a través de peces de caràcter molt sobri. Per moments va aparèixer una certa síndrome Peter Gabriel:composicions de calat atmosfèric que dialoguen entre les arrels multiculturals i lanew age. Aquí, podríem dir que el primer convidat, el cantant senegalès Badara Seck, va fer de Youssou N'Dour, tot i que se li ha de reconèixer l'aclaparadora autoritat vocal.

LA RUTA CAP A DE ANDRÈ / El contrast vocal amb Seck va ser profitós, com també ho va ser el que van subministrar Joan Isaac (que va aportarIl momento per lei) i Maria del Mar Bonet. Aquesta va interpretar la gallegaQuantas sabedes, del trobador medieval Martín Codax, iNeutte,una peça inèdita de les sessions deCreuza de mä, l'àlbum que Fabrizio de Andrè va publicar el 1984 i en què Pagani es va implicar com a productor i coautor. Aquest clàssic de la cançó d'autor italiana va alimentar un bis temàtic amb dos convidats més, Marina Rossell i Roger Mas, dels quals no es va treure gaire partit més enllà del seu paper coral. Es van sumar a les adaptacions deSidun i la peça estrella,Creuza de mä. Estrofes en llengua genovesa, instrumentacions amb sabor explorador i històries de calat fantàstic. Un Mediterrani de portes obertes.