Cadaqués, la llarga (i discutida) ombra de Dalí

En aquests terrenys hi havia abans l'oliverar de l'avi»,explica Ubaldo Pell des de la terrassa de l'Hotel Port Lligat, amb un paisatge de somni davant i la casa de Dalí just al costat.«Jo era un nen quan el turisme ho va canviar tot. Bé, va canviar sobretot Cadaqués, perquè Portlligat es manté bastant com era».

Ubaldo té ara 56 anys, però encara recorda quan de petit anava per la platja i es trobava amb Dalí.«A vegades era simpàtic, però a vegades em deia: SSLqFot el camp!SSRq.Recordo que quan s'espatllava el telèfon jo anava a trucar des de la casa de Dalí. El telèfon estava al vestíbul i m'impressionava l'ós dissecat que hi havia al costat».

Unes hores després, a la terrassa del Boia, al costat del mar del cap

vespre de Cadaqués, Pere Vehí, l'il·lustrat propietari d'aquest bar privilegiat, corrobora els records d'Ubaldo.«Quan érem petits, els Dalí vivien part de l'any a Cadaqués i quan vèiem passar el seu Cadillac, hi anàvem al darrere cridant: '¡Ha arribat Dalí!, ¡ha arribat Dalí!'. Era tota una atracció. Anàvem a veure'l i, en contra del que es diu, era molt accessible. La Paquita, la cuinera, ens deia si podíem passar o no, i fins i tot ens donava caramels. Dalí ens va explicar que l'ós dissecat que hi havia al rebedor l'havia caçat al molí de Portlligat, cosa que ens admirava... Tenia moltes anècdotes perquè era tot un personatge».

Deïtat turística

Aquells anys, Dalí es va aprofitar de les seves influències per crear el Patronat de Portlligat, fet que va evitar que espatllessin la badia amb construccions, però li va costar que alguns veïns s'enfadessin. I també va passar, expliquen, el 1956, quan una gelada va matar les oliveres de Cadaqués. La gent del poble ho passava malament i estava pendent d'una ajuda del Govern, però Dalí va aparèixer en una portada deDestinoproclamant que les oliveres rebrotaven i que el pitjor ja havia pas-

sat. I l'ajuda es va esfumar.

Rafa Martín, amo del restaurant Can Rafa, va conèixer Dalí al restaurant de la seva mare, Casa Anita, on el pintor anava a menjar sardines amb xampany.«I encara avui alguns turistes sesorprenen: '¡¿De veritat vas conèixer Dalí?!' I ho diuen incrèduls, com si parlessin de Jesucrist¿ De tota manera, s'ha de dir que, tot i que era un personatge, molta gent del poble no el podia ni veure. I encara avui, quan senten parlar d'alguna exposició de Dalí, protesten: '¿Encara més Dalí?'. I això de les oliveres que rebrotaven el 1956 va perjudicar molta gent que vivia en la misèria i esperaven la subvenció».

L'actual alcalde, Joan Figueras, opina:«Sigui com sigui, s'ha de reconèixer que Dalí va fer que Cadaqués fos universal. Sense fer res, avui gent de tot arreu coneix el nostre poble, i això ha beneficiat els que es dediquen al turisme».

En això tothom s'hi mostra d'acord, tot i que la unitat es trenca al parlar de l'estàtua de Dalí que s'aixeca a prop del Boia.«El ninot, segons els del poble, perquè diuen que s'assembla més a Charlot que a Dalí»,apunta algú. I afegeix que quan van descarregar l'estàtua, un vell

pescador de més de 90 anys es va posar a cridar:«¡Pocavergonya!».De tota manera, el bastó que desapareixia cada dos per tres segueix allà.«El vam soldar ben soldat fa un parell d'anys i aguanta»,es felicita l'alcalde. Encara que un altre maliciós apunta:«Algun dia els lladres s'emportaran l'estàtua per fondre-la¿ i hi haurà gent del poble que ho celebrarà».

La conversa segueix sense pressa a la terrassa del Boia, al costat d'un mar de reflexos daurats que«semblen d'un quadro de Meifrén», apunta amb encert Pere Vehí. I segueix també al bar Melitón, el Marítim o el Casino. És temps de primavera a Cadaqués, temps de calma i de converses que s'allarguen.

Paisatge mineral

L'endemà, Pere Vehí Contos, propietari del Boia i nét d'un bussejador grec que va arribar a Cadaqués per agafar corall, ens mostra en la seva preciosa casa, encarada al mar tancat de Portlligat i artísticament camuflada en el paisatge mineral del cap de Creus, el seu molt interessant arxiu sobre Dalí i altres famosos estiuejants de Cadaqués.

«És cert que hi ha gent que li tenia mania a Dalí-accepta-,però també ajudava el poble. Una anècdota: jo a l'escola no anava bé d'Història. Un dia li vaig demanar a Dalí que em dibuixés una dedicatòria en un llibre per a la meva professora. Ho va fer i gràcies a això vaig aprovar».

Pere Vehí riu al recordar-ho, i apunta a continuació que té més de 2.000 llibres de Dalí o sobre Dalí, a més de cartes i esbossos del pintor.«El primer Dalí documentat a Cadaqués és el seu besavi», afirma amb seguretat d'erudit.«Va néixer a Cadaqués el 1806. El pare va ser notari i el van destinar a Figueres. Després va comprar un oliverar de Cadaqués que pertanyia als Pitxot, de qui era amic, i allà es van fer una casa per a l'estiu. El pintor hi anava fins que es va barallar amb el pare i se'n va anar amb la Gala a la casa de Portlligat».

I, tornant a l'anecdotari de veïns, Ubaldo Pell recorda que a l'hotel de Portlligat tenien un trampolí de ciment de 10 metres i que l'obligaven a enderrocar-lo.«Vam recórrer a Dalí

-diu-i ell va fer un dibuix mostrant com quedaria cobert amb canyís. Li vam fer cas i el trampolí es va salvar... Fins que la meva germana va decidir llençar-lo deu fer uns 15 anys».

Notícies relacionades

‘People have the power’

BCN renovarà escenaris per a grans cites musicals

I mentre el sol de primavera il·lumina l'encant de Portlligat,

Ubaldo ho relativitza tot amb el comentari següent:«Per aquí han passat Dalí, Duchamp i molts famosos, però a Cadaqués la gent no fa gaire cas de les celebritats. A vegades penso que si baixés Déu a Cadaqués i demanés un cafè en un bar, l'hi servirien sense sorprendre's amb el tiquet al costat¿ I fins i tot potser li cobrarien més per ser un foraster».