NOVETAT EDITORIAL

Lluís Llach reconstrueix a cop de fax la seva emotiva amistat amb el poeta Miquel Martí i Pol

L'artista publica el llibre 'Estimat Miquel', que inclou dos compactes amb les composicions que van crear junts

Entrevista amb Lluís Llach amb motiu de la presentació del llibre ’Estimat Miquel’. En l’obra, el cantautor ret un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol quan es compleixen 10 anys de la seva mort.

Entrevista amb Lluís Llach amb motiu de la presentació del llibre ’Estimat Miquel’. En l’obra, el cantautor ret un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol quan es compleixen 10 anys de la seva mort. / MÒNICA TUDELA Foto: A. BERTRAN

Són gairebé unes memòries. Però sobretot és un emotiu testimoni de l'amistat que el mite de la CançóLluís Llach va mantenir amb el poeta desaparegut fa 10 anysMiquel Martí i Pol. Elllibre 'Estimat Miquel' (Empúries) surt al mercat amb dos compactes amb la música remasteritzada d''Ara mateix', el primer acostament del cantautor a l'univers de l'escriptor, així com dels posteriors treballs que ja van escriure junts: 'Un pont de mar blava', 'Món Porrera' i la cantata 'Germanies'.

Però el més curiós és el fil conductor: elsfaxos que es van intercanviar tant per compondre com per filosofar sobre l'esdevenir de la vida, de l'economia, de la política, de la mort "i si anem més enllà, fins i tot per fer l'amor", va assegurar Llach entre rialles.

A punt d''Estirar la pota'

"No estàs en cap costat. Només ets lletra impresa". "Voldria falsejar la teva absència", es lamenta Llach en les primeres pàgines de l'obra. El cantautor relata en el llibre que Martí i Pol tenia l'obsessió d'anar molt de pressa. "Havies de pensar que, amb un cantant que està estirant la pota -llavors a Llach li havien diagnosticat un càncer i un any i mig de vida- i tu amb la teva mig posada en l'altre barri, el més prudent era augmentar les velocitats".

En la presentació de l'obra no hi van faltar l'editor Jordi Cornudella, que va subratllar que del debut com a escriptor de Llach,'Memòria d'uns ulls pintats',se n'han venut 36.500 exemplars en les seves tres edicions. Nila viuda del malaguanyat poeta, Montserrat Sans,que va dir haver-se sentit "un testimoni privilegiat de la profunda amistat que van construir durant molt de temps". Ella va ser precisament qui va atresorar tota aquesta immensa quantitat de faxos (en el volum n'apareix només una quarta part).

Per Llach, 'Estimat Miquel' "és el resultat d'una promesa" i "el pagament d'un deute". "De tots els privilegis que m'ha aportat cantar, conèixer-lo ha estat el més gran". I va assegurar que repassar tots aquests documents li ha permès acostar-se a la riquesa del Martí i Pol persona i poeta. "Era un home tan senzill com complex. Tan generós com rigorós amb ell mateix. Han estat uns anys de plaer extraordinari i aquesta obra m'ha tornat el gaudi de la seva convivència".

Amant de la llibertat

¿Com viuria Martí i Pol l'actual moment polític de Catalunya? "No puc parlar en nom seu. Era un home profundament d'esquerres, amb molt poques ganes de renunciar a principis que va creure fins al final. Estimava el seu país amb bogeria. I era una persona que volia la llibertat, la justicia social...". ¿I vostè? "Intento imitar-lo". Després ja, en una entrevista concedida a aquest diari, Llach va ser més explícit: "La independència és necessària per un problema de supervivència. I jo em dic Llach Grande, el meu avi era de Madrid. Així que això va més enllà de qüestions sentimentals. És un problema de funcionament".

Llach, que segueix reticent a tornar als escenaris, està content amb l'obra que el seu còmpliceLluís Danésestrenarà al Festival Grec amb la seva música: 'Wasteland' (l'acció transcorre en un abocador). S'instal·larà el 17 de juliol al Mercat de les Flors, amb la veu enoff d'Eduardo Galeano. "Hi haurà peces inèdites a les quals tinc especial apreci. Al Senegal, ¡són les melodies que canto!".

Sobre el seu treball a la fundació que ha creat en aquest país de l'Àfrica occidental, va aclarir: "Que ningú es pensi que sóc Santa Teresa de Calcuta. Bé, no és santa però algun dia li'n faran. Visc allà perquè m'ho passo bé, perquè puc fer cosetes amb eficàcia gairebé immediata i, al mateix temps, visc en un context que em fa ressituar la meva vida contínuament, des d'aspectes morals fins a familiars i polítics. Puc estar en contacte amb el meu país, malgrat la distància. I a vegades tinc remordiments pensant que potser hauria de mirar més per casa davant el desgavell sociopolític que estem vivint".

Xantatge inacceptable

Això sí, descarta entrar en política. "No sóc la persona adequada. Ni estic preparat. Ni crec que servís per a res. En realitat -afegeix-, estic molt content de com van les coses, encara que sé que aquesta afirmació pugui sorprendre molta gent. A pesar de les dificultats, tots fan molt bé el seu paper. Considero que el president fa de president, que l'oposició exerceix d'oposició i fins i tot que Duran i Lleida fa bé el paper que ja coneixíem. I si en lloc d'un ministeri se li dóna una ambaixada, s'ho pot passar molt bé. Fins i tot el PSC està fent molt bé la seva funció".

L'artista sosté que "l'Estat fa un xantatge inacceptable i encara anirem a pitjor, destapant certs tipus de comportament que clamen una nova política. Sense oblidar que també hi ha molt mala fe en el moment en què s'han destapat, per cert. Però això també servirà per canviar el comportament -va sospirar-, per crear noves lleis electorals. És més, la forma que Oriol Junqueras està fent política és la línia que tanta gent reclamàvem".

Enumerant alegries

En una de les poques entrevistes que concedeix últimament, Llach va començar a enumerar les seves alegries: el seu primer nòvio als 28 anys, la seva primera actuació a l'Olympia de París. I aquí es va quedar. Però a 'Estimat Miquel' n'inclou una més: "Conèixer Miquel Martí i Pol en va ser una (de les grans). I haver-li fet una cançó amb el mèrit d'emocionar-lo, una altra (de les petites)", escriu després de narrar com el poeta es va posar a plorar després d'escoltar la seva interpretació de la cançó 'Núvols'.

Notícies relacionades

"Hi ha moments a la vida que la teva ànima, paraula que a Miquel no li agradava, aconsegueix vibrar en sintonia amb l'altre. I nosaltres en vam disfrutar diversos. Hi va haver una circumstància que em va ajudar molt i que estava present des de l'inici que ens vam conèixer, i és que ell se sentia moribund i a mi em van diagnosticar que en un any i mig m'anava a morir. Per a nosaltres no va suposar cap daltabaix. En realitat, gairebé ho vam transformar en un fet positiu que ens permetia despullar-nos de prejudicis, de disfresses".

"Quan ens trobàvem -va seguir relatant-, érem dues persones que havien satisfet les seves ambicions artístiques. I sabíem que estàvem complint el final del nostre últim tercer acte. Al final, jo vaig aconseguir enganyar la mort, què vols que et digui. Però el cas és que això ens va permetre mantenir una relació molt despullada de ficcions innecessàries, per això hi havia una sinceritat molt bonica. Des de l'amistat. Des de l'amor. Des de la generositat".

Inicia sessió 0 Comentaris