El segrest de vuit anys de Natascha Kampusch arriba al cine

Van ser 3.906 dies d'humiliació, por i violència. És aquest temps el que dóna títol a la pel·lícula sobre els vuit anys de segrest de Natascha Kampusch, una història de dominació i resistència que es va estrenar aquest dilluns a Viena.

La cinta, basada en l'autobiografia del mateix nom, narra una lluita de voluntats: la del segrestador per dominar, més aviat domar, una nena de deu anys; i la de Kampusch, que es defensa amb armes que van des de la rebel·lia infantil a la sensualitat d'una adolescent obligada a créixer de pressa.

"Estava clar que només un de nosaltres sobreviuria. I al final vaig ser jo. I no ell". La frase amb què arrenca la cinta és la demostració d'aquest enfrontament, que la pel·lícula detalla sense efectisme però sense amagar la violència que va patir Kampusch.

Captiva des dels 10 anys

El segrest, el 2 de març de 1998, d'una nena de deu anys que anava camí del col·legi va ser el principi d'un dels casos policials i mediàtics més comentats de l'última dècada.

Wolfgang Priklopil, un tècnic de telecomunicacions en atur la va raptar i la va ocultar en un 'zulo' de sis metres quadrats, ocult sota una porta cuirassada i sota el garatge de casa seva.

Vuit anys més tard, una jove prima va irrompre al jardí d'una casa als afores de Viena i va anunciar qui era i que havia aconseguit escapar-se. El seu captor es va suïcidar aquell mateix dia.

La pel·lícula, que es va presentar aquest dilluns, té com a protagonista la britànica Antonia Campbell-Hughes, encarnant Kampusch.

"Per mi és una heroïna", ha dit l'actriu al referir-se a l'austríaca. Campbell-Hughes defineix el seu personatge com el d'una jove que a poc a poc va madurant i decideix que no vol sotmetre's més al seu destí.

Així, Kampusch va obrint esquerdes en la salvatge exigència de submissió del seu captor. Una dutxa, un passeig, una excursió. Petites victòries que desequilibren la relació de dominant i dominada.

"Estàs tan lligat a mi com jo a tu", diu en un altre moment Kampusch a Priklopil, interpretat pel danès Thure Lindhardt.

Història d'abusos

En les gairebé dues hores de metratge, la directora Sherry Hormann mostra sense embuts la violència exercida sobre Kampusch: fam, foscor, pallisses, soledat i violació.

Aquest tema, si hi va haver o no relacions sexuals, si van ser consentides o obligades, ha estat el de més interès dels mitjans sensacionalistes i una excusa fins i tot per introduir dubtes sobre la condició de víctima de Kampusch.

Encara que ni a les entrevistes ni a la seva autobiografia ella s'ha referit mai al tema, la pel·lícula explica que Priklopil va abusar d'una Kampusch ja adolescent que, en algun instant, troba fins i tot en aquell sexe forçat una pinzellada de proximitat i afecte.

Una relació complexa

La relació de segrestador i segrestada és explicada en tota la seva complexitat patològica. Priklopil juga a ser des del pare sever però magnànim al nòvio capaç de fer regals a canvi de gratitud i admiració.

"Sóc la teva família, el teu pare, la teva mare, la teva àvia", li diu ell a ella, en un resum del seu intent d'anul·lar la seva víctima.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

"El desafiament més gran va ser trobar l'equilibri adequat, per no mostrar a Priklopil ni com un complet psicòpata ni com un dement absolut", ha explicat l'actor Thure Lindhardt sobre el complex paper que li ha tocat interpretar.

Per al rodatge del film, que arribarà aquest dijous als cines austríacs i alemanys, es va reproduir completament el 'zulo' on Kampusch va passar els primers quatre anys del seu segrest.