L'eterna història d'amor de Julie Delpy i Ethan Hawke

Quan aquesta edició de la Berlinale arribi al final, molt poques de les pel·lícules aquí presentades resistiran el test del temps. La majoria seran immediatament oblidades; moltes passaran per nombrosos festivals cada vegada més petits al llarg de l'any i aconseguiran vendre's a diversos països; de ben segur que algunes aconseguiran xifres comercials més que decents i diversos premis -d'entrada, algú s'ha d'emportar l'Ós d'Or-;

però és gairebé indubtable que cap acabarà sent tan icònica comBefore

midnight. Presentada ahir fora de concurs, posa punt final a una de les grans trilogies -que així mateix és una de les grans històries d'amor- de la història del cine.

FA 18 ANYS / Això, és clar, si assumim que es quedi en trilogia. Poques pel·lícules necessiten una seqüela, i encara menys es veuen obligades a tenir-la per exigències del públic. L'amor de Jesse i Celine pertany a aquesta minoria selecta, així que qui sap si d'aquí nou anys el director Richard Linlater i els seus intèrprets i coguionistes Julie Delpy i Ethan Hawke decidiran seguir donant continuació aAbans de l'alba(1995) iAntes del atardecer(2004). Si no ho fan,Before midnightretindrà per sempre el títol de millor pel·lícula de les tres la saga.

Recordem que, fa 18 anys, vam conèixer Celine en un tren, poc abans que Jesse la convencés per baixar a Viena i passejar amb ell durant la nit. Nou anys més tard els vam retrobar a París i, al cap d'una estona, ella ja estava ballant al seu apartament i ell començava a considerar la possibilitat de no tornar als Estats Units al costat de la seva família. Ara han passat nou anys més, i tots dos es mouen amb les conseqüències d'aquella decisió.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Així doncs,Before midnight no té l'embriagador esperit romàntic de les seves predecessores, però d'això es tracta. Enamorar-se és fàcil; crear a partir d'aquí alguna cosa profunda és més difícil, però també, amb sort, més gratificant. Això ho sabem tots, però tot i així necessitem que de tant en tant ens diguin algunes veritats sobre què impliquen el compromís a llarg termini, la paternitat i altres assumptes sentimentals tantes vegades abordats pel cine que, a hores d'ara, ens pensàvem que era impossible extreure'n bons diàlegs. Al llarg d'aquesta acalorada conversa de gairebé dues hores Delpy i Hawke,

i Linklater movent-los amb precisió mestra, ens demostren com n'estàvem d'equivocats.