¿Més simple o menys complex?

Després de quatre mesos d'absència d'aquesta columna, comprovo al tornar que gairebé no ha canviat res, però que gairebé tot s'ha pansit inexorablement. Estava en aquestes dates golafres a punt de sotsobrar en el frenesí nadalenc quan un article delNew York Timesem va fer tornar el somriure. El text començava recordant el següent concepte: «Tot hauria de fer-se tan simple com es pugui, però no més simple», que li va deixar anarAlbert Einstein el 1952 durant un esmorzar a la Universitat de Harvard al llavors estudiant de matemàtiquesPeter G. Neumann,avui un reconegut informàtic octogenari nord-americà. La seva contribució més important ha consistit a demostrar que la creixent sofisticació d'equips i programes electrònics, cada vegada més complexos, ha fet impossible identificar els errors en els sistemes informàtics i, per tant, garantir-ne la seguretat.Neumannfa anys que demostra que la ciberguerra actual, deguda a una epidèmia de programes indiscriminats i perjudicials, és una amenaça per a la seguretat internacional. ¡I nosaltres sense saber-ho!

Notícies relacionades

El Book Music Festival es consolida i tindrà una edició gironina

La dècada increïble de la cocteleria Paradiso

La veritat és que, davant la inútil multiplicació de pedaços potiners en un sistema que ha anat expandint-se esbojarradament i enredant-se en la seva pròpia complexitat,Neumannsosté que la informàtica solament pot ser segura si s'ho torna a replantejar tot des de zero. Encara que no hàgim pogut esmorzar ambEinstein, sí que podem formular un pensament similar al seu i al deNeumannreferit, per exemple, a la complexitat de les finances, l'economia, els sistemes polítics, les noves tecnologies, etcètera, enredada avui fins al punt que, en mans de profetes, governants i tecnòcrates potiners, ja ni tan sols sabem ni com va començar aquest món nostre a canviar tant, tan a fons i, almenys en aparença, sense esmenes ni tornada enrere possibles.

Entre el ciberespai insegur i el contradictori balboteig dels illetrats, el dilema, suposo, radica en el fet que no tot el que és complex és la panacea, ni tot el més simple és una nova religió. Entomeu-la.