Aquella revolució pop

Nuevos Medioscelebra el seu 30è aniversari amb un triple disc amb la flor i nata dels seus artistes i digitalitza el seu variatcatàleg. La discogràfica -que va aconseguir que el mateix Joan Miró li dissenyés el logotip-, que va catapultar Pata Negra, Golpes Bajos, Vainica Doble, Martirio o Ketama (per citar-ne només alguns) i va canalitzar la música més emblemàtica del moment, es va quedar sense el seu insubstituïble fundador fa dos anys. Mario Pacheco va morir i la seva filla María va agafar les regnes d'un negoci que no va poder evitar un ERO i que recupera la seva vigència amb aquest generós llançament, per al qual ha comptat amb la col·laboració de Paul Hurtado de Mendoza, un dels col·laboradors més pròxims del seu pare durant els seus últims 15 anys.

«El criteri de la selecció era que fos variat -explica María Pacheco-. Que hi hagués una representació de gairebé tots els artistes i que combinés cançons conegudes ['Lo estás haciendo muy bien', de Semen Up; 'No mires a los ojos de la gente',deGolpes Bajos; 'Enfermera de noche', de La Mode: 'Sevillana de los Bloques', de Martirio], amb altres de molt menys populars i d'intèrprets que no es van incloure en altres recopilatoris. I cita com a exemples 'Vuelve otra vez',de Willi Giménez i Chanela, i 'El Sereno de mi calle', d'El Indio Gitano.

Mario Pachecova ser un visionari. Un avançat al seu temps i un cercatalents d'olfacte infal·lible. Amb la seva dona, Cucha Salazar, va crear aquesta discogràfica amb tant pedigrí com prestigi, encara que no sempre ho van tenir fàcil. «Somiàvem de ser com Phil Spector i de veritat que ens vam creure que ho aconseguiríem. Volíem revolucionar el pop a Espanya, fins que ens vam adonar que s'havia de pagar a la ràdio perquè sonessin els teus discos», va dir en una de les seves sempre sucoses entrevistes al periodista Luis Lapuente.

Aquest fotògraf de vocació es va introduir en la música primer en el segell Edigsa. I amb amics, com el cineasta Iván Zulueta, va començar aviat a muntar concerts, sobretot d'artistes catalans i andalusos. Però s'ha de recordar que va ser Mario Pacheco qui va introduirNew Orderi els Art Ensemble of Chicago a Espanya. Qui va portarThe Smithsa Barcelona. Qui va distribuir des de Chick Corea fins a Keith Jarret.

Ell reconeixia que el seu catàleg era caòtic. Quixotesc. El segell tenia de Joy Division a Bola de Nieve (abans que el bolero es posés de moda). I durant anys van tenir l'exclusiva de la mítica discogràfica Hannibal. Però en l'olímpic any 1992 Nuevos Medios es va arruïnar. L'indie ja no interessava. I ell sempre deia que va sobreviure gràcies al flamenc.

No en va va ser el creador de l'anomenatNou Flamenc. 'El Blues de la frontera',de Pata Negra, va ser una de les seves obres canòniques ('Rockdelux' el va escollir com el millor disc dels anys 80). I del seu segell va sorgir l'únic disc que va gravar l'ex-Ketama Ray Heredia, l'indispensable 'Quien no corre, vuela'. Per cert, el 'tocaor' Pepe Habichuela va ser el seu primer fitxatge.

I com no podria ser d'una altra ma-

nera, en aquest recopilatori hi ha també espai per a les gravacions en què eljondo es va fondre amb el jazz, de la mà de Chano Domínguez, Jorge Pardo, Diego Amador, Carles Be­na-vent i Tino di Geraldo, entre altres.

Notícies relacionades

El gran novel·lista de la Guerra Freda

Retorn d’un gegant rocker

RESCATAR DE L'OBLIT / En realitat, aquest triple compacte s'obre rescatant de l'oblit Farfisa Connection, Malarians, Hermanas Sisters, El Desvän del Macho o El Pecho de Andy. En aquest primer àlbum figuren també des de Ruper Ordorika fins a Vainica Doble,Kiko Venenoi Ricardo Solfa (Jaume Sisa durant el seu autoexili madrileny), així com Magia Blanca (Christina Rosenvinge i Álex de la Nuez) i La Mode.

I és en els altres dos discos on brillen algunes llegendes del segell:Pata Negra, Martirio, Tomatito, Amargós i Benavent, Ketama, Ray Heredia, Duquende, José El Francés, Jorge Pardo, Enrique Morente, La Macanita, Miguel Poveda, La Barbería del Sur (en el tema triat amb Juan Perro), Las Migas, Mayte Martín i, per descomptat, la trobada inoblidable de Ketama amb Toumani Diabaté i José Soto. 'Nuevos Medios. 30 Aniversario 1982 - 2012' és una recopilació de 60 temes (gairebé quatre hores de música) que permet fer un repàs (naturalment esbiaixat) de gran part de la música espanyola d'aquestes últimes dècades.