L'estelada amb patates

Quan encara falta un mes per acabar l'any, si hagués de triar el millorPolònia(TV-3) del 2012 jo escolliria, sense cap mena de dubte, el que aquesta setmana ens ha ofert la troupedeToni Soler. Si en general cada edició d'aquest programa mereix nota d'excel·lent, aquesta última ha estat de matrícula d'honor. ¡Ahh! Quin quadro postelectoral han dibuixat. Tota l'ardent actualitat política sobre el que està passant -que moltes vegades no es diu, no s'explica i es pretén silenciar- estava allà condensada, pintada amb aquella tècnica perfecta de l'humor i del sarcasme. Potser l'esquetx més tremendo i corrosiu va ser aquella escena en la qual unDuran Lleidacabrejadíssim obligaArtur Masa menjar-se la bandera independentista, l'estelada,amb patates. ¡Ahh! SuplicavaMas, desarborat i compungit:«¿Puc començar per les patates?», i unDuranimplacable responia:«¡Noooo! ¡En això tampoc tens el dret a decidir!». IMas, com a càstig i penitència, havia d'anar mastegant, rosegant, empassant-se, l'estelada amb patates.

Un altre moment genial ha estat la teatralització del patatús que li va agafar aPilar Raholala nit del recompte electoral. Aquí el que és tremendo s'ha fos amb el que és divertidíssim. LaPilar estirada al llit, desmaiada, afectada d'amnèsia després de la patacada convergent, resulta que no es recordava de res. IJosep Cuní al seu costat intentava maquillar-li la realitat per por que empitjorés, i li xiuxiuejava: «Sóc jo, Pilar, sóc algú a qui tu estimes molt», i laPilar, en ple trànsit amnèsic, responia il·lusionada:«¡Netanyahu! ¡Netanyahu!». ¡Ahh! Com rèiem a casa. I com saltava laPilard'alegria i d'irrefrenable excitació creient que el seu admiratArtur havia tret 100 diputats. Cridava: «¡Seré ministra de Cultura!»;fins que després, ¡patapam!, laPilaracaba explotant com una bomba atòmica, rebentada com en una colossal mascletà, quan s'assabenta de la crua realitat.

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

AquestPolòniaha estat l'excel·lència no tan sols per les impecables interpretacions del seu quadro d'actors i caricatures, ni tampoc només pels guions, la posada en escena, la caracterització o el vestuari. AquestPolòniaha estat l'excel·lència per la valentia de la seva mirada. Aquella miradaall internocentrada en nosaltres mateixos. Aquella mirada càustica sobre Catalunya i des de Catalunya. És un mèrit del qual la plataforma TV-3 també participa de forma admirable.