La caixa de ressonància
Bruce Springsteen se la juga amb la seva gira anti-Trump
El seu actual tour pels Estats Units no està exempt de riscos en un país on el 32% dels adults diuen tenir una arma de foc i el president del qual no prodiga precisament la convivència respectuosa entre ideologies
Combo de fotografías de Bruce Springsteen y Donald Trump /
Mentre parlem dels macroconcerts com a expressions alegres vinculades a l’‘entertainment’, als Estats Units aquests dies té lloc una gira moguda per pulsions antagòniques: indignació, protesta, dents serrades. És el ‘Land of hope and dreams tour’ de Bruce Springsteen, que llueix l’eslògan de ‘No kings’ i que té com a sana finalitat posar verd Donald Trump. Per descomptat, la seva eficàcia està per demostrar: recordem que la gira ‘Vote for change’, del 2004, encapçalada per ell mateix, va acabar amb la derrota de John Kerry i la victòria de George W. Bush.
No passa tots els dies que el president d’un país ridiculitzi un dels seus artistes (i dels més importants) i cridi al boicot als seus concerts, ocurrència que ha provocat la denúncia de l’Associació de Músics dels Estats Units. Trump ha dirigit a Bruce Springsteen desqualificacions pintoresques («perdedor total») i l’ha ridiculitzat anomenant-lo «pruna pansida resseca». El seu càlcul, si és que n’hi ha i no és pur desbarri impulsiu, que podria ser, és equivocat, perquè a l’autor de ‘Born to run’, que és més americà que la Coca-Cola, no el segueixen només els votants del Partit Demòcrata, sinó també conservadors no regits pel fanatisme. Però ell sabrà.
Notícies relacionadesEn aquests concerts, Springsteen carrega tintes a consciència, anomenant Trump «corrupte, incompetent, racista, imprudent i traïdor» i les cròniques parlen de sessions de molt alt voltatge polític. Només s’han de consultar els repertoris: obre amb ‘War’ (l’himne antibel·licista que va popularitzar Edwin Starr), recorre peces acusatòries com ‘Murder incorporated’ o ‘American skin (41 shots)’ i presenta la nova ‘Streets of Minneapolis’, on esmenta pels seus noms Alex Pretti i Renée Gold, ciutadans assassinats per l’ICE. Tom Morello (Rage Against the Machine), convidat de la gira, llueix al revers de la seva guitarra dues paraules poc subjectes a metàfores: ‘Fuck Trump’.
Mentre Bad Bunny defuig els escenaris dels Estats Units, per conflictius, Bruce Springsteen els encara, i la seva iniciativa no està exempta de riscos en un país on el 32% dels adults diuen tenir una arma de foc i on el president no prodiga la convivència respectuosa entre ideologies sinó tot el contrari. En lloc de recloure’s a la seva granja de Colts Neck, Nova Jersey, a veure la vida passar, Bruce salta a l’escenari amb nous concerts extenuants. Infatigable als 76, aliè a la idea de defallir, en un pols artístic i cívic amb la seva pròpia obsolescència. Sí, és un cas a part.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
