«¡La lletja s'ha tornat un cigne!»

Fantàstica posada en escena alDeluxe(T-5) per entronitzar el retorn, la resurrecció televisiva deBelén Esteban,que feia gairebé tres mesos que estava desapareguda; o si ho prefereixen, i com va dir el seu representant,Toño Sanchís,«¡Belén Esteban ha petat!». ¡Ahh! Els ha sortit una vetllada rodona i completíssima. Per a aquestes coses són uns mestres. Només cal descobrir-se.Jorge Javierva dir quan escalfava motors anunciant queBelénapareixeria de seguida:«¡Quanta gent al plató! ¡Això sembla la inauguració del Teatro Real!». Efectivament: un teatre reial com a mínim per a laprincesa del poble. La sessió va tenir dos eixos principals sobre els quals va pivotar tot l'espectacle. Primer, després de baixar l'escala com la granvedet de Mediaset, va ser entrevistada perJorge Javier. Aquest tram va ser molt intens. Es tractava de furgar en els motius, el perquè, les causes de la seva desaparició televisiva. Es buscava la confessió descarnada de la protagonista. Ella no va fallar. Va explicar amb vehemència la peripècia que ha patit.«Jo venia aquí amb molta por. Estava ficada en una espiral molt difícil. Havia de mentir per tapar els meus problemes. Tenia la moral per terra. No m'estimava gens a mi mateixa. Vaig arribar a pensar que no valia res»i a poc a poc es va anar perfilant el clima en què estava sumida: divorci, depressió, addiccions, tractament psiquiàtric... El seu entrevistador tampoc va fallar. Sobretot en el tema de les addiccions. Va ressaltar diverses vegades queBelénestava en«procés de recuperació»i va fer que li portessin un paper, que va resultar ser l'última analítica. Va llegir:«Les anàlisis clíniques referides a toxicologia... ¡surten negatives!». I aBelénse li va il·luminar l'aspecte, i va dir, amb molta alegria:«Jo abans em veia lletja, em veia horrible... ¡Però la lletja s'ha tornat un cigne! ¡M'he engreixat 16 quilos i porto faixa, em fa molta il·lusió dir-ho!».

Notícies relacionades

Camp d’en Grassot, territori literari

Del Fort de Brégançon a Saint-Tropez

Després dels gloriosos detalls de la seva meritòria recuperació van passar a la segona fase: el retrobament amb els companys de plató. Van anar arribant un per un. Ho van adornar amb un gran suspens. I van acabar abraçats tendrament. O sigui, una reconfortant treva en la guerra caníbal que el mateix programa impulsa.

Belén va repetir, al llarg de la nit, que la seva psiquiatra sempre li diu:«¡Sigues tu mateixa!». ¡Ah! Ho segueix sent, és indiscutible. Des del 2000 les diferents fases d'exposició pública de la seva vida són, i segueixen sent, l'objecte de la seva existència televisiva. S'acaba d'inaugurar la fase cigne.