«Estimada, ¡deixi's portar!»

Colossal duel interpretatiu en l'inici de la tercera temporada deDownton Abbey(A-3 TV). Ha aparegut, per primera vegada, l'àvia nord-americana dels exquisits -i moltbritish- comtes de Granham, i resulta serShirley MacLaineinterpretant el paper de Mar-

Notícies relacionades

Bruce Springsteen se la juga amb la seva gira anti-Trump

De nena inadoptable a fundadora d’Israel

tha. Arriba a Anglaterra, després de molts anys d'absència, per assistir al casament de la seva néta, Lady Mary, i a la fastuosa mansió es retroba amb l'altra àvia, la comtessa viuda Violet, o sigui, l'estupendaMaggie Smith. ¡Ahh! Quina delícia de diàlegs. Quina filigrana, quina ironia, quinafinezza. Se saluden educadament. Es parlen de vostè. Mantenen una interessantíssima conversa amb segones intencions, malgrat que fa lustres que no es veuen. Martha exclama, en un moment donat:«Vull veure, vull conèixer aquest nuvi que s'emporta la nostra néta». Violet contesta, amb un flegmàtic gest de reprovació:«No, de cap manera, el nuvi avui no pot ser aquí, no és correcte que vegi la núvia la nit abans del casament». I llavors la nord-americana esbossa un somriure i li deixa anar:«Vaja, per a vostès les coses no canvien, ¿oi? Esclaten revolucions, cauen monarquies... ¡però el nuvi segueix sense poder veure la núvia! Les fèrries tradicions han portat Europa a una guerra mundial. Estimada, de tant en tant vostè s'hauria de deixar portar una mica». O sigui, abandoni la rigidesa, ¡i deixi's anar! ¡Ah! Excel·lent cop el d'aquesta cuidadíssima sèrie incorporant en aquest capítol el duelMaggie Smith&Shirley MacLaine. Aquestes dues grans dames representen dos mons diferents. Són contemporànies, viuen totes dues el 1920, però si una és la síntesi de la fèrria tradició britànica, l'altra, la ianqui, encarna la més fantàstica cultura de l'emancipació.

EL PARE PAU II.- Està a punt de concloure la primera temporada de la sèrieIsabel(TVE-1). Es tracta d'un altre treball amb què hem disfrutat enormement. L'altre dia arriba un emissari a la cort del reiJoan II d'Aragó. Li explica notícies i xafarderies de Roma. Li diu que el papaPau II ha mort. Li comenta:«La versió oficial diu que va morir ennuegat amb un tros de meló. L'extraoficial, que va tenir un atac mentre jeia amb un patge». ¡Ahhh! El reiJoan IIgairebé cau a terra del riure que li agafa. I exclama, partint-se:«No va ser un meló, ¡va ser un cogombre el que el va matar!». S'ha de reconèixer que el 1470 ja tenien un sentit de l'humor molt càustic, i molt silvestre.