Miguel Poveda: «La llibertat en el 'cante' ha de ser real, és fonamental»

El nou treball de Miguel Poveda es pot adquirir amb EL PERIÓDICO a partir de demà. No és un llançament qualsevol. És un disc i DVD que recull l'immens recital que va oferir al Teatro Real de Madrid el maig del 2012. Una actuació que ha arribat fins i tot als cinemes. Dimecres se'n va fer una projecció al Cinesa Diagonal amb assistents a la platea convidats pel diari. I Poveda, pletòric, es va marcar fins i tot doscantesabans de la projecció.

-«Soñé un día que al cante lo llamaron libertad¿», canta a ritme de soleá apolá. Així és com comença el seu disc Miguel Poveda Real. ¿Parla d'un somni real?

-I tant. No pots pensar que s'ha quedat en un imaginari impossible. Ha de ser real; elcanteha de ser una mostra més de llibertat de l'ésser humà. I no permetre mai que res ni ningú et coarti. El més important és que elcantaoremocioni. Com deia Lola Flores, que tingui la força imparable de La Paquera, de Terremoto i de Juan Talega i, a la vegada, la dolçor de Valderrama, Marchena¿, altres grans. La llibertat en elcante; fer que sigui real, és fonamental.

-¿I havia somiat també que aconseguiria ser disc d'or amb el seu arteSano, l'àlbum que va propiciar aquesta gira i la gravació d'aquest directe?

-No, i ara, perquè és un disc flamenc. Però l'objectiu no és aquest. Després de l'àlbum de lescoplas, que havia tingut molt èxit, el que em venia de gust i volia era rescatar unscantesi una manera de fer artesanal. Sabia que no era una opció comercial, però necessito ser conseqüent. ¡I mira aquesta sorpresa! Me n'alegro molt si puc contribuir a fer que elcantesegueixi viu i que la gent compri discos de flamenc.

-Hi ha més artistes, com recentment Argentina, que també han decidit rescatar palos oblidats.

-Hi ha d'haver un cert compromís i encara hi ha artistes que ho estan. Tot aquest tipus de palos, com la maltractadapetenera, no estan en el mercat i hi ha ganes que siguin rescatats. I si granscantaorascom Mayte Martín també ho fan em sembla fantàstic.

-¿L'evolució no és mirar sobretot cap endavant?

-El que és bonic és també mirar enrere, rescatar, i fer-ho de forma personal. Fer-ne una lectura diferent amb la qual mirar el futur.

-¿Què destacaria d'aquest llançament? Perquè ja va recollir en altres discos les seves actuacions a l'Auditori, al Gran Teatre del Liceu¿

-Realment sóc un artista, o músic, com em vulguis dir, d'escenari. Encara que hagi volgut fer un disc artesà, no deixa de ser un disc d'estudi, i en aquest recullo l'ànima del directe.

-Per cert, el 23 de desembre es marcarà el seu tercer Liceu, convidat pel festival De Cajón!

-Sí, i serà un concert molt especial, en el qual també recuperarécoplasi en el qual m'acompanyarà, com al Real de Madrid i a Sevilla, el gran Joan Albert Amargós.

-En l'última entrevista que li vaig fer em va assegurar que tenia por de defraudar-se a si mateix. ¿Persisteix aquesta por?

-I tant. Em poso expectatives altíssimes i això genera angoixa. Vull superar-me dia a dia; no defraudar-me. Si m'hagués relaxat no hauria crescut. No sé si canto millor o pitjor, però no em puc conformar.

Notícies relacionades

Barcelona acull la principal competició de ‘burgers’

U2 apunta a la seva resurrecció

-¿Com viu un cantaor català afincat a Sevilla tot aquest debat independentista?

-Em sembla absurd. Amb la mar de gent que s'està morint a Gaza i de coses tremendes que estan passant, i l'ésser humà està així d'ocupadíssim i obsessionat a posar tanques, barreres. Entenc i respecto les ideologies, però és un debat que cansa. ¡Prou, sisplau! Em sembla que l'objectiu de la humanitat és molt més profund i quan s'arriba a aquests extrems és que ha perdut el nord.