El fenomen manga

L'actual edició del Saló del Manga que està tenint lloc aquests dies revesteix un caràcter especial: no només perquè hagi estrenat nova ubicació i hagi arribat a la seva majoria d'edat, sinó, a més, i especialment, perquè commemora el 20è aniversari de l'esdeveniment que va consolidar definitivament la indústria dels manga a Catalunya i, per extensió, a l'Estat espanyol: el llançament, el maig de 1992, del primer número de Bola de Drac, simultàniament en català i en castellà, de la mà de l'editorial Planeta DeAgostini.

Encara que no era el primer manga publicat a casa nostra -entre altres temptatives, la mítica revistaEl Víbora va acollir, ja a començaments dels anys 80, diverses històries deYoshihiro Tatsumi,pioner del gekiga o manga per a adults-,

sí que va ser l'obra decisiva que demostrava de totes totes que el manga -contràriament a algunes ments escèptiques que, en aquell moment, veien els tebeos nipons com una moda passatgera i amb poques probabilitats d'èxit en el nostre mercat- havia arribat per quedar-se.

No pocs dels que vam tenir l'ocasió de presenciar en viu els inicis delboomde la songokumania sabíem que estàvem vivint un fenomen fascinant… i que el seu llegat seria durador.

I en efecte, dues dècades després d'aquell número u deBola de Drac, els manga ocupen una part gens menyspreable del mercat historietístic espanyol, amb centenars i centenars de col·leccions- a càrrec d'una desena d'editorials, amb EDT (ex Glénat), Norma Editorial i Planeta al capdavant- que comprenen pràcticament tots els gèneres imaginables, des delshôjo(manga per a noies) fins al manga de tema esportiu, passant per obres madures i senzillament imprescindibles com Adolf(Planeta), del «déu del manga»Osamu Tezuka, els autobiogràfics Barri llunyà(Ponent Mon) de Jirô TaniguchiiUna vida errante(Astiberri), del citatTatsumioLa sonrisa del vampiro(EDT), de l'especialista en gore Suehiro Maruo, juntament amb un apreciable etcètera. Per no parlar dels mangakes (autors de manga) «autòctons» -la mateixa EDT ha llançat la línia Gaijin amb treballs de factura nacional-, els nombrosos llibres que ensenyen a dibuixar manga o aprendre japonès… i, per descomptat, els nombrosos salons i jornades al voltant del manga celebrats arreu de la geografia ibèrica, com el que ara ens ocupa.

Notícies relacionades

Petit Japó a Barcelona

Songokumania a Barcelona

Aquell fenomen gestat fa 20 anys segueix encara avui la seva impertèrrita expansió -aquí potser caldria afegir-hi «malgrat la crisi»- i sense donar cap mostra de debilitat: bona mostra d'això és el fet que el Saló del Manga s'hagi hagut de traslladar de la Farga al recinte firal de Montjuïc a causa del creixent nombre de visitants i d'activitats.

Valdrà la pena fer un recompte, al cap dels pròxims 20 anys, del que elfenomen mangaens depararà al llarg de tot aquest temps.