ÒBIT

Mor als 86 anys l'escriptor, filòsof i traductor Agustín García Calvo

L'autor zamorà, perseguit pel règim franquista havia rebut tres premis nacionals

Agustín García Calvo, en una imatge del 2000.

Agustín García Calvo, en una imatge del 2000. / EFE / JOSÉ HUESCA

1
Es llegeix en minuts

L'escriptor, filòsof, dramaturg i traductor zamoràAgustín García Calvo,tres vegades Premio Nacional,d'Assaig el 1990, de Literatura Dramàtica el 1999 i de Traducció al conjunt de la seva obra el 2006, ha mort aquest dijous a Zamora als 86 anys.

Nascut a Zamora el 1926, es va doctorar en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca, on va exercir com a professor de Llatí i va ser catedràtic d'institut.García Calvova obtenir també la càtedra de Filologia Llatina a la Universitat de Sevilla. Va ser un dels catedràtics més perseguits pel règim deFranco, que el va apartar de la càtedra per les revoltes estudiantils de 1965.

Polifacètic

Intel·lectual polifacètic, va cultivar la poesia, el teatre, la novel·la i l'assaig, i com atraductor va versionar Shakespeare, a més de textos en llatí i grec, com 'Los carboneros', d'Aristòfanes. ElNacional de Literatura dramàtica el va guanyar per l'obra 'La baraja del rei don Pedro', gènere en què destaquen també obres com  'Rey de una hora', 'Tres farsas trágicas y una danza titánica', 'Pasión. Farsa trágica', 'La rana y el alacrán' i 'Loco de Amor'.

Notícies relacionades

ElNacional de Ensayo, el 1990, li va arribar per la recopilació dels seus articles 'Hablando de lo que habla. Estudios de lenguaje'. Entre els seus títols assagístics figuren 'Lalia' (1973), '¿Qué es el Estado?' (1977), 'Contra el tiempo' (1993) i 'De Dios' (1996).

Va bolcar el seupensament críticen articles com 'Contra la familia', 'Contra la pareja', 'Contra la paz', 'Contra la democracia' i 'Que no, que no'. García Calvo també va rebre l'encàrrec del primer president de la Comunitat de Madrid, Joaquín Leguina, per escriure l'Himne de la Comunitat, pel preu simbòlic d'una pesseta.