El valor del nom

Una cosa tan senzilla com el nom d'un futur nadó pot desfermar un tsunami en una reunió familiar. Això és el que passa aEl nom,una trepidant comèdia francesa dels joves autors Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière que s'estrena aquesta nit al Teatre Goya Cordorníu. Arriba avalada pel seu enorme èxit en el país veí. L'obra coincideix a Barcelona amb la versió cinematogràfica a la cartellera, realitzada pel mateix equip que va triomfar amb aquesta als escenaris parisencs el 2010.

Joel Joan es desdobla en actor i director d'aquesta producció, adaptada al català per Jordi Galceran, que també n'ha fet la versió en castellà. «Sense ser pretensiosa, és una obra que parla de coses profundes», assenyala el dramaturg. «El més difícil és trobar jocs de paraules que funcionin igual de bé que en la versió original i buscar referències literàries que encaixin perquè el text n'està ple», explica Galceran, que afegeix que és «una comèdia molt francesa».

L'honestedat, la hipocresia i el masclisme són alguns dels temes centrals d'aquesta comèdia que, com tota bona obra d'aquest gènere, té bastant de tragèdia. «El que m'agrada d'aquesta obra és que es mofa de tothom, ja sigui de dretes o d'esquerres, cosa que és molt saludable», apunta Joel Joan. «És una comèdia de bulevard, no és un vodevil. La construcció dels personatges és una de les seves cartes a favor», afegeix. Ell encarna el Vicenç, un agent immobiliari d'èxit que serà pare per primera vegada als 41 anys.

Com gat i gos

«El Vicenç té una ment brillant. No necessita fardar de res i utilitza la seva intel·ligència per treure de polleguera el seu cunyat. De fet, l'un i l'altre són dues cares de la mateixa moneda», afirma Joan. La primera víctima de les seves bromes pesades i de l'autodestructiva relació serà la Isabel (Sandra Monclús), germana del Vicenç i dona del Pere (Xavi Mira), un professor universitari molt culte. Ella, professora en un institut de Badalona i mestressa de casa entregada, es preocupa perquè no falti res en el cuscús marroquí que ha preparat per a un sopar a casa al qual, a més del Vicenç, també assisteix el Claudi (Lluís Villanueva), un vell conegut de tota la família que és trombonista, i l'Anna (Mireia Piferrer), la dona del Vicenç, que ve del món de la moda i està embarassada de cinc mesos. El Claudi és «una espècie detieteunuc», diu Joan. «El meu personatge serveix de contrapès, pacifica els altres i riu amb ells fins que es descobreix un secret», destaca Villanueva.

Igual que passa en altres obres comArt iUn déu salvatge, de Yasmina Reza, l'acció transcorre en temps real i en un únic espai. En la versió catalana és un pis del Born. «Tots els personatges són molt humans», ressalta Joan. «Cada un té la seva pròpia màscara per poder sobreviure però, a mesura que avança l'obra, comencen a aparèixer esquerdes en aquesta cuirassa i al final queden despullats».

Notícies relacionades

L’advocat de Sixena demana embargar béns per valor de 150 milions al MNAC fins a la devolució de les pintures

L’èxit de ‘Ne Zha 2’ converteix l’animació xinesa en un motiu d’orgull nacional

Joel Joan va portar el seu equip a veure el film. «Sort que el vam veure quan teníem el nostre muntatge acabat», diu Monclús. «És molt estrany veure un film en què et saps totes les rèpliques». afegeix.

Es desconeix quant de temps l'obra estarà en cartell. El públic tindrà l'última paraula.