Antònia Font descol·loca

El nou disc d'Antònia Font,Vostè és aquí, és un cicle de 40 cançons que vulneren el cànon pop dominant i juguen amb idees, melodies, trames rítmiques, insinuacions, gags irònics, evocacions emotives, detalls ornamentals i petits agosaraments harmònics al llarg d'una mica més d'una hora. Microcançons d'un, dos minuts, la majoria sense tornades senyalitzades, que el grup mallorquí va estrenar ahir a la nit a pèl, prescindint de preàmbuls o additius, al teatre Atlàntida de Vic, en la 24a edició del Mercat de Música Viva.

Antònia Font va protagonitzar ahir a la nit un salt sense xarxa i va interpretar per primera vegada aquestes 40 cançons. Ho va fer davant 800 persones que van omplir l'auditori; públic verge respecte a aquest material, ja queVostè és aquí no veurà la llum fins al 9 d'octubre. Comportament expectant, emoció continguda i un cert desconcert davant un repertori que s'aparta dels paràmetres ordinaris del pop i també del manual d'usos d'Antònia Font. És clar que aquestes cançons duen el seu segell, però ahir a la nit van mostrar un aspecte modelat. Algunes semblaven esbossos de partitures; altres, tot al contrari: cançons comprimides fins a la seva destil·lació més pura.

HISTÒRIES DE CICLISTES / Després de leslamparetesde la seva anterior gira, ara elleitmotivsón les bicicletes. Una quinzena penjaven del sostre de l'Atlàntida formant un núvol de ferro i goma, digna de la Fundació Tàpies, que flotava sobre el grup. La disposició dels músics tampoc era convencional; un avís de la vulneració de normes que havia de venir: Pau Debon, el cantant, estava situat al fons de l'escenari, i en primer terme reposava, immòbil, una bicicleta. Pere Debon va instal·lar la seva bateria a l'extrem dret.

El grup va interpretar les 40 cançons del disc seguint l'ordre de la gravació amb una excepció:Per a jo i tots els ciclistes, que va ser desplaçada al final i va sonar com a únic bis. El concert va començar a caminar ambSol de taronges, i abans que estiguéssim començant a assimilar-la, pam, es va acabar. I un procés semblant vam experimentar ambSa casa des carboner, Poesies malversadesiNous partons pour la France, amb les seves cites francòfones de primer curs d'Assimil. Després,Blood, devastation, death, war and horror(«el títol és més llarg que la lletra», va apuntar Pau Debon), Antònia Font es va desplaçar cap a una experimentació electrònica que va tornar a aparèixer en altres moments, com en la instrumentalOff with this head o la robustaLos devoró la selva.

Cançons de joguina, comS'alegria des conill, ratxes de rock casolà, comPunyeta món, i delicats arpegis de piano aQuinze quaranta, aquesta amb vagues espurnejos repetitius a l'estil Michael Nyman que es van tornar a apreciar en l'èpicaPer què vaig venir. En el camí del seu aventurat senderisme a la recerca de l'essència de la cançó pop, Antònia Font es va desviar breument cap a un rock progressiu digne de Mike Oldfield aN'Angelina, amb diàlegs entre la guitarra de Joan Miquel Oliver i el sintetitzador de Jaume Manresa, i va entregar una cançó de bressol de vague ritme llatí aCanta a sa dutxa mi niña.

L'única cançó aliena del repertori va serLeyenda negra, una composició íntegrament en castellà del grup de rock dur mallorquí, de Manacor, Tots Sants. La peça, del 1992, versa sobre el descobriment d'Amèrica i llança mirades poc cordials a la colonització espanyola. «Cinquè centenari de la violació, de la sodomia i de la castració», diu la lletra que ahir a la nit va cantar Pau Debon. La versió d'Antònia Font va prescindir del so heavy metal de la versió original.

Notícies relacionades

El gran novel·lista de la Guerra Freda

Retorn d’un gegant rocker

RECORDS DE CHOPIN / Van dominar les cançons d'ambientació embolcallant, puntejades per la minuciosa guitarra d'Oliver i només a vegades, com aLlops i balenes, violentades per trames aparatoses de la bateria. Pau Debon va fer petites puntualitzacions sobre algunes cançons i es va referir, per exemple, al rerefons d'Un hiver à Majorque. Cançó que pren el títol de llibre de George Sand, dona de Frederic Chopin, i que va ser escrit a propòsit de l'hivern que la parella va passar a Valldemossa.

Neutrins va destacar per la seva cirurgia microscòpica, iSerpentines esquinçadesva culminar amb tocs de teclats galàctics. Pau Debon va cantar sol ia cappellaCartes de Ramiro, va adoptar un to angelical en l'aventureraPolarisi, aPer a jo i tots es ciciclistes, va muntar per fi a la bicicleta que feia més d'una hora que vèiem sobre l'escenari i la va cantar pedalejant feliçment. Subtil aroma dehit miniaturitzat. Es veurà.